Tants caps, tants barrets. La dita va com l'anell al dit per descriure el cas d'intent d'homicidi que va començar a jutjar ahir la secció tercera de l'Audiència de Girona. Les dues acusacions sostenen que l'acusat, que s'enfronta fins a 10 anys de presó, va clavar-li una navalla a un home durant una baralla que va tenir lloc el 26 de novembre del 2018 a Puigcerdà. La defensa nega que hi hagués cap navalla i només admet que va clavar una puntada de peu al cotxe de la víctima i que li va punxar una roda amb una navalla-clauer que duia lligada a les claus.
És a dir, va relatar que el seu grup caminava pel camí d'Age , situat a prop de l'avinguda Catalunya, per tal d'anar a un local nocturn, i que la baralla es va iniciar després que propinés una puntada de peu a l'Audi A4 que conduïa la víctima i en el qual anaven tres persones. «El cotxe venia amb la intenció d'atropellar-nos», va assegurar T. R., una tesi que van repetir la resta de joves que anaven amb ell la matinada del dia dels fets.
La puntada de peu i la roda punxada van ser la reacció de l'acusat a un intent d'atropellament, segons va indicar, i hauria optat per agredir un dels ocupants del cotxe un cop van sortir-ne si una amiga no l'hagués subjectat. «La meva parella va recriminar-los la seva actitud i llavors un d'ells li va clavar una bufetada que la va fer caure a terra», va assegurar. Això va ser el que el va posar més nerviós, però l'amiga en qüestió, que «en feia tres com ell», va aconseguir agafar-lo. Ell sosté que va punxar la roda en un moment de descuit de l'amiga, però que llavors ella va tornar-lo a agafar i se'l va endur, dient-li que «ja tens prou problemes, marxem a casa».
La seva declaració durant la primera sessió del judici va diferir en alguns punts del que havia dit en instrucció, però, de fet, pocs dels deu testimonis que van declarar ahir van mantenir el que havien dit anteriorment. «Tot va anar molt de pressa», van assegurar tots. I, de fet, durant la roda de reconeixement posterior als fets, la víctima va reconèixer l'acusat per haver punxat la roda i per haver-lo «intentat punxar». «En el moment dels fets anava bastant begut i fins uns dies més tard no vaig assimilar el que havia passat, estava en estat de xoc», va explicar la víctima. També va atribuir la confusió al fet d'haver hagut de declarar davant els Mossos moments després de rebre l'alta de l'hospital i «sense opció de tenir un advocat», i va assegurar que es va sentir tractat «com un gos». Ell, però, va ser una de les víctimes, perquè aquella matinada van ser dues les persones que van acabar ferides. De l'altra agressió, però, no se n'ha pogut esclarir l'autoria.
La segona víctima, també ocupant del vehicle, va rebre una ferida a l'estómac, però no va veure l'agressor ni l'arma.
Els investigadors van trobar una navalla al lloc dels fets que ha estat identificada per alguns dels testimonis, com ara el mateix acusat, però per atribuir-li la propietat a un dels nois amb qui anava aquell dia.
El tercer ocupant del vehicle, el que hauria agredit la parella de l'acusat -ell ho va negar-, va veure l'acusat amb una navalla a les mans durant la baralla. Quan se li va ensenyar perquè ratifiqués si era l'arma en qüestió, va indicar que no n'estava segur. També coincideix en situar una navalla a un segon jove, el mateix que va assenyalar l'acusat.
Judici de contradiccions
El que es diu durant el judici és el que compta a l'hora de valorar els testimonis, però les parts poden referir-se a declaracions anteriors quan veuen contradiccions. I se'n van dir moltes. De fet, el tercer ocupant del vehicle va assenyalar en instrucció dos dels joves que acompanyaven l'acusat com a autors de les dues agressions.
Els amics de l'acusat, els ocupants del vehicle i l'acusat -menys la noia que l'hauria subjectat- van coincidir en què ell va punxar la roda del vehicle i que es va iniciar una baralla arran del cop que va propinar al vehicle. Alguns van descriure només violència verbal, d'altres van incloure al relat agressió física. Dos dels joves que anaven amb ell, dos germans, van assegurar que van veure que l'acusat, just després de punxar la roda, feia un moviment cap al coll de la víctima amb la navalla. I que, un cop a casa, aquest va trucar a la seva mare i li va dir: «L'he matat, aniré a la presó».
Una de les noies que també anava al grup i que va socórrer la parella de l'acusat quan va ser agredida -tot i que aquesta va declarar que després de rebre el cop s'hi va tornar- va assegurar que aquella nit havia vist una navalla. No va ser en el moment dels fets, sinó hores abans, quan eren a casa de l'acusat. «Va obrir una llauna amb la navalla», va dir, ratificant que es tractava de l'arma que s'havia trobat al lloc dels fets.
La noia que segons la tesi de la defensa va subjectar-lo durant tota l'estona va declarar que el va tenir «fermament» agafat des del «primer moment» i que, per tant, no va poder agredir ningú. També va dir que no havia sigut ell qui havia punxat la roda. En aquest punt, la magistrada li va recordar que l'acusat havia admès aquest fet i que estava obligada a dir la veritat. No va rectificar, i va assegurar que no recordava haver dit en instrucció que el dia en qüestió va cridar «que algú li tregui la navalla!». L'Audiència celebrarà avui la segona part del judici.
