Des de la seva creació fins ara, a l’Anoia s’han intervingut 76.993 plantes de marihuana. Es tracta d’una xifra que ha anat creixent any rere any -amb l’excepció del 2017 al 2018- i a més enguany, quan falten dos mesos i mig per acabar l’any, ja s’han confiscat 16.973 plantes, que en són més que en qualsevol de tots els anys precedents complets.
Aquest 2021 també ja és el segon any amb més quilograms de cabdells (marihuana a punt per a la venda) que s’han descobert, amb un total de 52,97. Només està superat pel 2018, quan es va produir un descens de plantes intervingudes però es va batre el rècord en quilos de cabdells amb 64,9.
El caporal de la unitat assegura que aquest increment gairebé constant de la droga decomissada no significa que se’n conreï més, sinó que es deu a a la intensificació de la lluita contra aquest delicte i remarca que «la marihuana ja hi era abans».
Un altre punt que destaca, en aquest cas el sergent Jordi Casanovas, és que de les intervencions que han fet, totes les que ja han arribat a judici (un cas pot trigar anys a arribar-hi), s’ha saldat amb totes amb sentències condemnatòries, algunes de les quals per conformitat, és a dir, per acord amb la fiscalia, que és qui exerceix d’acusació. El sergent també destaca la col·laboració amb la judicatura, ja en la fase d’investigació perquè «saben que obtenim resultats. No fem res per fer fum ni operacions innecessàries. Si demanem una ordre d’entrada saben per què ho fem».
Gran varietat de plantacions
Pel que fa al tipus de plantacions que troben a l’Anoia, expliquen que n’hi ha una gran varietat, tant per dimensions com pels llocs on s’ubiquen. Enguany, expliquen que n’han desmantellat en naus industrials -milers de plantes-, també en pisos -amb produccions petites- i sobretot en cases a quatre vents -a l’entorn de 400 plantes- pel factor urbanitzacions. A més, detallen que per primer cop enguany també han localitzat tres plantacions a l’aire lliure.
Com més grans, més perill
També expliquen que les plantacions de marihuana, com és grans són, també són perilloses perquè «no hi ha la mateixa defensa quan es preveuen 200 plantes que en una plantació de 2.000 o 3.000 perquè hi ha més inversió i més resistència» per part dels cultivadors. Asseguren, però, que aquest perill no és tant per ells quan fan l’entrada si no que es tracta de defenses per evitar assalts d’altres bandes. «Nosaltres quan entrem en una plantació sempre truquem a la porta i som fàcilment identificables com a policies». També afegeixen que « hi anem a plena llum del dia i amb més estona o menys, ens acabaran obrint. En canvi, els vuelcos (com es coneixen els narcoassalts en l’argot) els fan a la matinada i encara que digui que són policia, no truquen a la porta». Des de la unitat, també remarquen que a diferència d’altres drogues, com poden ser pastilles d’èxtasis, cocaïna o heroïna, les plantes de marihuana «no les poden fer desaparèixer per les canonades», de manera que «quan entrem també les trobem».
Pel que fa a les armes de foc a les plantacions de marihuana, expliquen que ara per ara no és un gran problema a l’Anoia, però que, tot i això, cada any n’acaben trobant una o dues i part de la seva feina se centra a evitar que aquest fet pugui anar a més.
Més enllà d’actuar als immobles o espais on hi ha la plantació estrictament, un altre punt d’actuació on troben marihuana són les anomenades «guarderies». Es tracta de llocs ubicats en immobles diferents dels de les plantacions on les bandes emmagatzemen els cabdells un cop la droga ha estat recollida i assecada. Els grups especialitzats en aquesta droga ho fan així, explica Casanovas, per «minimitzar les pèrdues» en cas de ser objecte d’un narcoassalt o bé de ser descobertes per la policia.
