Desnonen una dona amb un nadó d'un pis de l'Arquebisbat de Barcelona

Quan fa uns mesos la Shardonelys va saber del desnonament va demanar ajuda a Serveis Socials, que li van oferir una pensió. Ella, però, ho va rebutjar perquè en aquest allotjament només la deixaven sortir entre les 9 i les 17 hores i ella treballa fins més tard. Tot i que ella demanava més temps per trobar un altre pis, el propietari, l’Arquebisbat de Barcelona, al·lega que si se li ha ofert una alternativa no poden fer-hi res i que volen recuperar l’habitatge per dedicar-lo a les necessitats de l’Església. El procediment judicial es va iniciar abans que la Shardonelys hi entrés a viure.

A l’entresòl del número 163 del carrer Tamarit hi vivia fins avui la Shardonelys, el seu nadó d’un any i la seva parella. Tots tres han estat desnonats per la comitiva judicial i els Mossos d’Esquadra. Han marxat pacíficament, tot i que visiblement contrariats i molestos amb els serveis socials i l’arquebisbat de Barcelona, el propietari del pis.

Aquest habitatge havia estat abans un narcopís. De fet, va ser al 2020 quan el bisbat va interposar una demanda judicial per fer fora els que hi vivien i gestionaven aquell immoble on s’hi consumia droga i s’hi celebraven festes.

Al març de 2021, però, els ocupants dels narcopís van marxar per la pressió veïnal, que no els volia al barri, i quan el pis va quedar buit hi va entrar la Shardonelys, que és qui finalment ha estat desallotjada pel procés de desnonament iniciat dos anys abans.

“M’està fent fora l’Església. I jo crec que el poble de Déu no fa fora a la gent de casa seva”, ha dit l’afectada a l’ACN mentre esperava l’arribada de la comitiva judicial.

Una alternativa no satisfactòria i una estafa

Tant el bisbat com els serveis socials de l’Ajuntament, però, al·leguen que se li ha ofert una alternativa habitacional i que ella l’ha rebutjat.

“El que m’han ofert era una presó”, ha dit la Shardonelys, que ha explicat que els serveis socials li van oferir anar a viure a una pensió a la que podia traslladar-s’hi amb el seu fill però que ho va rebutjar perquè, segons ella, acceptar-ho suposava perdre la feina. Perquè en aquesta pensió només podia sortir de 9 a 17 i ella treballa com a estilista fins més tard.

“No em sortia a compte acceptar-ho. Viure allà i perdre la feina implicava perdre diners”, ha puntualitzat.

A més, la Shardonelys va ser víctima d’una estafa quan va entrar en el pis del que ha estat desallotjada. Quan els ocupants del narcopís van marxar, una dona els va oferir l’immobLe i els va dir que per 3.200 euros els hi donava les claus i els hi llogava durant un any. Ella va accedir però fa uns mesos va rebre l’avís del desnonament i quan va demanar explicacions a la dona, aquesta se’n va desentendre i va dir que no sabia res de cap desnonament.

Tampoc sabia la Shardonelys que l’habitatge havia estat ocupat per un narcopís. Diu que ho va saber al novembre, quan una veïna els va començar a assetjar i acusar de distribuir droga.

Els arguments de l’arquebisbat

El bisbat afirma que a través de Càritas ofereix habitatge social i que aquest es posa a disposició de l'administració, que és qui l'ha adjudicar.

Afegeix que el pis el vol recuperar per a les necessitats de l’Església, que poden ser allotjar un sacerdot, oferir-lo a gent vulnerable o posar-lo a lloguer per obtenir uns beneficis que van al manteniment dels temples i a l’acció social de l’església.

No sap on anar

La Shardonelys ha dit que ara no sap on anar. Ella el que voldria es buscar un altre pis. A poder ser, un de lloguer social, que diu que és el que es pot permetre. De fet, ha parlat amb serveis socials per entrar a la Taula d’Emergència i li han dit que avui o demà es reuniran amb ella per veure com pot fer-ho.

Diu que quan estigui estabilitzada voldria portar-hi una altra filla que té, de 4 anys, que viu a la República Dominicana.