Un no parar de cotxes va desfilar, ahir a la tarda, durant una hora i mitja pel carrer de Mossèn Jacint Verdaguer de Manresa. La benedicció de cotxes de Sant Cristòfol organitzada pel Montepio es va fer en un ambient més festiu que els dos anys anteriors. En total, es van repartir 557 medalles. Algun conductor va marxar amb més d’una i n’hi ha que van fer el recorregut més d’una vegada perquè tenen més d’un vehicle.

500 conductors s’encomanen a sant Cristòfol

Conductors de cotxes d’emergències, de Bombers, de camions, de taxis, de furgonetes, de cotxes més vells i més nous, de motos i fins i tot un jove que anava amb patinet, van rebre l’aigua beneita, una medalla, un tríptic amb informació del Montepio i un val per a un tractament al parabrises en un taller de Manresa. A canvi, qui va voler, va donar la voluntat per a fins benèfics. En concret, enguany els diners es destinaran a la campanya d’ajuda a refugiats ucraïnesos que té en marxa Càritas.

La diada va incloure, al matí, una missa a l’església de Sant Andreu i el lliurament dels premis Sant Cristòfol 2022 i, a la tarda, l’acte de reconeixement a les persones sòcies amb més de cinquanta anys d’antiguitat. Valentí Calvet Puig, Josep Casella Casas, Josep Maria Coll Aloy, Josep Maria Correro Terra, Joan Gómez Moreno, Isidre López Dalmau, Francesc Muncunill Bonvehí, Antoni Muncunill Pla, Josep Palomas Cots, Anselm Perramon Riudor, Adelina Putellas Jubells, Antoni Quirós Sotillo, Montserrat Sala Bonada, Pere Senserrich Brosa, Cecília Térmens Canet, Josep Lluís Vila Torras, Joan Vinyas Sardans i Josep Soriano Valverde van rebre una litografia de Jaume Casacuberta, on es veu Montserrat i el Pedraforca, ja que l’entitat aplega Manresa i Berga, i un pin commemoratiu.

Els encarregats de llançar l’aigua beneïda als vehicles van ser el rector de la Seu, mossèn Jean Hakolimana, i Javier Fernández, un mossèn basc que viu temporalment al Casal de l’Església.

Enguany, la col·locació de les dues tarimes a banda i banda del carrer de Jacint Verdaguer va fer que els cotxes haguessin de passar un per un, a diferència de l’any passat, en què les van posar d’una manera que va permetre que poguessin passar de dos en dos amb un mossèn a cada banda fent la benedicció i també dues persones repartint les medalles a un costat i altre. Això va fer que la primera hora la circulació fos especialment intensa mentre que la darrera mitja hora ja va afluixar.