La memòria humana té un editor que no descansa: cada cop que visitem una experiència del passat afegim fragments del present i "canviem la pel·lícula", segons un estudi que publica Journal of Neuroscience. Les noves versions de l'esdevingut editades per la memòria, al seu torn, causen emocions que tornen a modificar els records, de manera que, en el que al rememorat es refereix, no existeix el "vídeo original".

Un exemple és el que es recorda com a amor a primera vista, van assenyalar els investigadors.

"Quan es recorda el moment en què va conèixer la seva parella actual pot ser que la memòria estigui plena d'amor i eufòria", va indicar l'autora principal de l'estudi, Donna Jo Bridge, de l'Escola Feinberg de Medicina a la Universitat Northwestern. "Però també podria ser que es projectin els sentiments actuals sobre la pantalla de la trobada original amb aquesta persona", va agregar. Aquest és el primer estudi que mostra específicament com la memòria és un testimoni feble i com pot inserir elements del present en els records del passat quan un els visita.

L'estudi mostra el punt exacte en el temps en què la informació recuperada incorrectament s'implanta en una memòria existent.

És un mecanisme de supervivència, segons Bridge. Les memòries s'adapten a un context que canvia constantment i això ens ajuda a bregar amb el que és important en aquest moment.

"La memòria no és com una càmera de vídeo", afegeix, "no és que un pugui tornar enrere i veure l'ocorregut tal com va ocórrer, sinó que la memòria reconstitueix i edita creant una història que s'ajusta a la realitat present".

Segons els investigadors, aquesta edició ocorre a l'hipocamp del cervell, que treballa com a editor i equip d'efectes especials.

Per al seu estudi, els científics van prendre disset homes i dones que van observar 168 imatges d'objectes a diferents llocs de la pantalla d'ordinador amb rerefons variats, com una escena submarina o una visió aèria de terres agrícoles. Després als participants se'ls va demanar que col·loquessin l'objecte en la ubicació original però sobre un rerefons nou. Els participants van col·locar els objectes sempre en un lloc incorrecte. Finalment, se'ls va mostrar l'objecte en tres llocs de la pantalla original i se'ls va demanar que triessin el correcte. Les seves opcions eren: la ubicació en què originalment van veure l'objecte, la ubicació on ho van col·locar a la segona part, o una ubicació totalment nova. "Les persones sempre van triar el lloc que ja havien triat a la segona part de l'experiment", va indicar Bridge.

"Això mostra que la seva memòria original de la ubicació ha canviat per reflectir la ubicació que recordaven sobre el nou rerefons de pantalla. La seva memòria va actualitzar la informació inserint la nova informació en la memòria vella".

L'altre autor de l'estudi, Joel Voss, va agregar que la noció d'una memòria perfecta és un mite. "Tots volem creure que la memòria és el que ens permet recordar de manera vívida la nostra infància o el que vam fer la setmana passada", va explicar. "Però la memòria està dissenyada per ajudar-nos a prendre bones decisions en el moment present i, per tant, la memòria ha d'actualitzar-se", va afegir. "La informació que és rellevant ara pot sobreseure el que hi havia allí abans".