El trastorn psicològic per acumulació d'animals, conegut popularment per síndrome de Noè, comença a ser un problema de salut pública, malgrat que és una patologia poc coneguda, segons el primer estudi sobre aquest trastorn, fet per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques que publica Animal Welfare.
El trastorn per acumulació d'animals (animal hoarding) és un trastorn psiquiàtric que consisteix a acumular un gran nombre d'animals de companyia a casa, normalment gossos i gats, sense proporcionar-los les mínimes atencions.
Investigadors de l'IMIM van decidir fer aquest estudi perquè es tracta d'un trastorn encara poc conegut i que té conseqüències tant per a la salut de les persones que el pateixen com per a la dels animals. "Aquest és el primer pas per al reconeixement social d'aquest trastorn que preocupa cada dia més les administracions, ja que s'està convertint en un greu problema de salut pública", diu la investigadora Paula Calvo.
Actualment, quan se'n detecta un cas, l'ajuntament afectat retira els animals, però no es dóna cap tipus d'atenció a la persona.
La persona que té la síndrome no reconeix que els seus animals estan malament i en poc temps torna a reincidir. De vegades, els animals arriben a nivells crítics i evidents de desnutrició, deshidratació, d'infestació parasitària, amb malalties o cria incontrolada i tot això en un espai amb molt poques mesures higièniques.
Els investigadors creuen que el trastorn té implicacions en "salut mental, benestar animal i salut pública" i reconèixer la seva existència és el primer pas per detectar precoçment els casos.
