Descobreixen el primer recinte polític aixecat a Europa a l'edat de bronze

Aquesta excavació es va dur a terme l'agost passat per un equip del departament de Prehistòria de la UAB, i ha permès determinar que La Almoloya, un territori ocupat durant més de sis segles entre el 2200 i el 1550 abans de la nostra era, era un centre de concentració política de primer ordre.

Les troballes inclouen una trama urbana formada per edificis amb el seu utillatge complet, així com desenes de tombes proveïdes la majoria d'ofrenes.

De les 50 tombes excavades al subsòl dels edificis en destaca una, al costat de la capçalera principal de la sala d'audiències, a l'interior de la qual s'han trobat les restes d'un home i una dona que es van enterrar flexionats, acompanyats d'una trentena de riques ofrenes en metalls nobles i pedres semiprecioses.

Una de les peces més rellevants és una diadema de plata que cenyia el crani de la dona, cosa que per als arqueòlegs suposa un descobriment de gran valor científic i patrimonial, ja que les altres quatre diademes conegudes procedeixen d'un únic jaciment (El Argar, a Almeria), que van ser descobertes fa més de 130 anys, i cap d'elles es conserva avui a Espanya.

També s'han trobat quatre dilatadors d'orella, objectes igualment inusuals de l'època, dos d'or massís i dos de plata; així com nou anells, arracades i braçalets de plata, i claus que subjectaven el mànec d'un punyal de coure.

La trama urbanística, així com la solidesa i mestria en la construcció que presenta el jaciment són, segons els arqueòlegs, úniques en la Prehistòria europea continental. Les excavacions indiquen que tot l'altiplà de La Almoloya, de 3.800 metres quadrats, va estar densament ocupat per diversos complexos residencials d'uns 300 metres quadrats, formats per entre vuit i dotze habitacions cadascun.

Els edificis eren construïts amb murs de pedra travada amb argamassa, revestits amb capes de morter que contenia calç.