Avui és 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. És a dir, de les innocentades. Un dia en què cal parar compte amb el que fem, llegim, veiem o escoltem perquè pot ser un parany. D'on sorgeixen les innocentades? La tradició es remunta més de 600 anys enrere, en plena edat mitjana, i és fruit d'una barreja de celebració religiosa, herència pagana i trapelleria gremial i ciutadana.
El dia dels Sants Innocents els cristians commemoren la presumpta matança dels nens més petits de dos anys nascuts a Betlem. Diuen els evangelis que el rei Herodes la va ordenar per impedir el naixement del profeta, per por que amenacés el seu poder. Aquesta història, però, és qüestionada pels historiadors. Per explicar el pas d'una matança a un dia de bromes cal passar abans pel bisbetó. Aquesta és una tradició de l'edat mitjana que es feia per commemorar la matança d'Herodes. A diverses localitats catalanes es triava, i encara es tria, per les dates de Nadal un nen perquè fes de bisbe. Era un cant a la innocència infantil que acabava el dia 28 de desembre.
La figura del bisbetó no era oficial i, de fet, va molestar durant anys l'Església, que la va intentar prohibir els segles XV i XVI.
La festa va instaurar un ambient de broma i trapelleria que els membres dels gremis medievals van convertir en tradició. Amb la industrialització, les llufes es van convertir en les reines de la festa. Antigament es feien amb fulles de col o d'enciam i els joves les enganxaven a les faldilles de les dones. La innocentada actual s'empelta també de les saturnals romanes, unes festes paganes de gresca generalitzada que tenien lloc, precisament, just abans que acabés l'any.
