La vida privada de l'extremeny Diego Neria, qui fa ja uns quants anys es va sotmetre a una reassignació de gènere, s'ha convertit en pública després de conèixer-se que va ser rebut pel papa Francesc. "Estic aclaparat amb això, ni m'ho esperava, ni ho volia", ha afirmat.

Des que el diari Hoy va publicar que el summe pontífex havia rebut en audiència privada a Roma aquest home de 48 anys, al municipi de Plasència (Càceres), ciutat natal de Diego i on actualment resideix, no es parla de res més.

Segons l'esmentada informació, el Papa va rebre el dissabte 24 de gener Diego Neria després que aquest es posés en contacte amb el pontífex per demanar-li suport davant el rebuig i la incomprensió que rep a causa del seu canvi de sexe.

Molts mitjans de comunicació s'han fet ressò de la notícia, els veïns parlen del tema i només els que coneixen "de veritat" Diego no volen parlar del passat d'aquest home, que va néixer dona i que fa uns vuit anys va decidir sotmetre's a una cirurgia de reassignació de gènere.

"Això no és una notícia groga. Això és una cosa sagrada, és una notícia preciosa i bonica que no pot ser destrossada", ha dit Diego, que s'ha mostrat molest tant amb l'"exagerada" repercussió mediàtica de la seva trobada amb el Papa com pel fet que s'hagi furgat en la seva vida privada.

Evita parlar del seu passat com a dona, ja que l'important per a ell i la seva parella és el present i el futur.

"No diré que me'n penedeixo -en al·lusió a la trobada amb el Papa- perquè passaria pel que fes falta per viure el que jo he viscut a Roma, però ens està sent molt dur", afegeix. "Per a dues persones que volen viure tranquil·lament, tot això és per estar-ne farts", afirma Diego, que reclama "viure aquest moment en la intimitat".

Senzillament, i així ho ha reiterat, "vull ser feliç, vull viure i això per a mi ha estat un regal després de molts anys de lluita". Segons recull el diari Hoy, Diego, després de la seva reassignació de gènere, va patir la incomprensió i el rebuig d'una part del seu entorn social, incloses algunes persones catòliques. D'aquí ve el fet de dirigir-se per carta al Papa, "un senyor que és un cel, amb una qualitat humana que es multiplica per milions quan el tens al davant".