El gran col·lisionador d'hadrons (LHC) ha començat a funcionar novament de manera progressiva i arribarà a la seva màxima potència el maig, amb la confiança de la comunitat de físics que obrirà noves finestres de coneixement i donarà lloc a descobriments que ampliaran les fronteres de la ciència.

"Aquesta pot ser una nova era per a la ciència", ha afirmat Dave Charton, portaveu del detector ATLAS, un dels quatre experiments que tenen lloc a l'accelerador del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN). "Hi ha tot de preguntes a les quals intentarem donar resposta", ha assenyalat en presentar la nova etapa de funcionament de l'accelerador, que serà de tres anys, abans d'entrar en un nou període de revisió tècnica.

LHC és la màquina més potent que existeix, amb imants conductors que funcionen com si fossin unes piles, i la seva energia emmagatzemada equival a la d'un portaavions desplaçant-se a 43 quilòmetres per hora o la d'un Airbus 380 volant a 700 quilòmetres per hora.

L'accelerador té la forma d'un anell de 27 quilòmetres de circumferència i es troba dins d'un túnel localitzat a uns 80 de profunditat a la frontera de Suïssa i França. Per funcionar ha d'estar a una temperatura de 217 graus centígrads sota zero, més baixa que la de l'espai, i que es va aconseguir a final de l'any passat.

"Hem treballat molt dur per millorar el detector i hem demostrat (durant la primera etapa de funcionament) que som capaços de superar les expectatives. Esperem que puguem sorprendre novament", va comentar Tiziano Camporesi, portaveu de l'experiment CMS, un altre dels que acull l'accelerador. El científic es referia al descobriment més important fet en els experiments ATLAS i CMS el 2012: el bosó de Higgs.