La fotògrafa Kyoko Aihara desmunta estereotips d'unes artistes anomenades geishes

La imatge de les geishes s'ha creat a base d'estereotips i fins i tot els ha arribat a confondre amb prostitutes, però la veritat és que són, bou, "artistes" que "hereten la cultura tradicional "del Japó, segons explica a Efe la periodista i fotògrafa japonesa Kyoko Aihara.

Aihara ha presentat en diverses capitals la conferència "La fortalesa de la cultura japonesa: els hanamachi de Kyoto. El món de les geiko i les maiko", emmarcat en el cicle organitzat per la Fundació Japó "Desafiant estereotips: coses que creiem que sabem però no sabem de la cultura japonesa".

Fins ara, la figura de la geisha no s'ha conegut "ni tan sols pels japonesos" per "falta d'informació", i Aihara creu arribat el moment de "canviar aquesta imatge i transmetre la realitat".

La fotògrafa va començar a estudiar el tema a partir d'un encàrrec que li van fer a Londres, per al que va haver de endinsar-se en la cultura dels "hanamachi", els barris que habiten les geisha.

En els "hanamachi" no es pot entrar sense acreditació, i Aihara només va poder fer-ho gràcies a "una coneguda" que la va posar en contacte amb una geisha. Així va tenir "la sort" de treballar colze a colze amb comerciants d'accessoris, sastreries de quimonos i cuines, i va poder visitar els cinc "hanamachis" que hi ha a Kyoto.

D'aquesta manera, s'ha pogut documentar com és el període d'instrucció de les professionals, que han d'aprendre protocol, ornamentació, teatre i dansa clàssica. Per començar, detalla, hi ha "una diferència" important en com es denomina aquest "ofici": a la zona est del país es denomina geisha, mentre que el nom pel qual se les coneix a l'oest és "geiko". Les "geiko" vesteixen un "quimono especial" de la zona i, per a elles, explica Aihara, portar aquest nom suposa "un honor", fins al punt que "s'enfaden" si se'ls diu geisha, perquè algunes dones "dedicades a la prostitució" s'autodenominen així, cosa que ha "provocat confusió" fins i tot entre els japonesos. Un altre motiu de desinformació en el propi Japó es deu al fet que "mai s'ha escrit res no fictici" sobre aquestes dones, i les seves vides s'han conegut només "a través de les novel·les", que no reflecteixen la realitat.