La queixa, inherent a l'ésser humà, ha trobat en la immediatesa i la senzillesa d'ús de les xarxes socials una nova llar que ofereix a l'internauta un megàfon per a l'alleujament i el reforç del seu ego. Les xarxes socials, especialment Twitter, s'han convertit en un canal on abocar insatisfaccions i frustracions: titulars com "crema Twitter" o "s'incendien les xarxes socials" han començat a ser freqüents en els mitjans.

Però, ens queixem més que abans amb les xarxes socials? La fredor del mitjà impulsa la protesta i la crítica? Per què fa servir l'ésser humà internet com un micròfon fins i tot per propagar missatges destructius? La immediatesa convida a la lleugeresa en l'expressió del pensament?

El filòsof Jesús Mosterín destaca que som en temps de "molta democràcia i poca tecnocràcia", i que en les xarxes socials qualsevol ciutadà pot expressar-se en igualtat de condicions respecte a l'expert més gran en una matèria. Explica que queixar-s'hi "no serveix per conèixer la realitat, però sí per expressar-nos nosaltres mateixos, per treure el que tenim dins i sentir que no estem cohibits".

El psicòleg Javier Jiménez, expert en mesurament psicològic que ha treballat per a la universitat de Cambridge, indica que la principal funció d'aquesta queixa és el reconeixement social i una petició amagada de suport.

"La queixa, entesa com a manifestació d'insatisfacció, sempre ha existit. (...) Però ara el que hi ha és una barrera molt més baixa perquè aquesta queixa arribi als altres. La tecnologia ho posa molt molt fàcil", sosté el psicòleg experimental Fabrizio Ferri, expert en noves tecnologies. Ferri subratlla que queixar-se a les xarxes és una conducta gens costosa amb la qual es rep un reforç. L'expert ho compara, salvant les distàncies, amb el mecanisme de la màquina escurabutxaques: "suposa una recompensa tremenda a una conducta que ha costat molt poc, llavors es converteix en una cosa gairebé addictiva. Suposa un regal d'atenció a vegades inesperat que recompensa moltíssimes vegades el petit esforç que hem fet".

Moltes vegades, la crítica fàcil, la desqualificació i la queixa estan mogudes pel que Mosterín anomena un "concurs de popularitat". "Hi ha persones que, en arribar a determinat nombre de seguidors, senten el seu ego alimentat i se senten validades per fer una queixa fins i tot agressiva sense objeccions", relata Ferri. Mosterín coincideix amb Ferri que l'ésser humà sempre ha estat rondinaire, però abans ho feia en veu baixa per salvar el coll.