El papa Francesc es reconeix com "de carrer", diu que la gent li dóna "bona sintonia", confessa que el commouen els drames humans, que és "covard" davant el dolor físic i desitja que el recordin com "un bon tipus".

En una entrevista publicada pel diari La Voz del Pueblo, de Tres Arroyos (Buenos Aires), el pontífex assegura, a més a més, que "mai" va somiar ser papa, ni tan sols quan el 2013, després de la renúncia de Benet XVI, va viatjar a Roma per participar en el conclave. "A mi ningú em citava, ningú. (...) Tant era així que ni una foto meva va sortir als diaris, ningú pensava en mi. A les cases d'apostes de Londres era al número 46 (riu amb ganes). Jo tampoc pensava en mi, ni se m'acudia", assegura.

Diu que gaudeix de les audiències dels dimecres al Vaticà perquè la gent li "fa bé" i li "dóna bona sintonia". Encara que viu a la residència Santa Marta per estar en contacte amb les persones, admet que enyora sortir al carrer, com feia a Buenos Aires.

"Això sí que ho enyoro, la tranquil·litat de caminar pels carrers. O anar a una pizzeria a menjar una bona pizza", diu.

"Jo sempre he estat persona d'anar pel carrer. La ciutat m'encanta, sóc ciutadà d'ànima. Al camp no hi podria viure", insisteix.

Admet que "és veritat" que al Vaticà té "l'apel·latiu d'indisciplinat" perquè el protocol no el segueix "gaire".

Francesc diu que el commouen "profundament" i li provoquen "plor interior els drames humans, com els dels nens malalts i els de les persones privades de llibertat". No obstant això, explica que no plora en públic, tot i que recorda que un cop gairebé ho va fer i va haver de contenir- se en parlar de la persecució als cristians a l'Iraq.