Henry Marsh: "no crec que arribem a conèixer el cervell en la seva totalitat"

Considerat un dels neurocirurgians més eminents de Gran Bretanya, Henry Marsh ha estat a Barcelona per presentar el seu llibre Ante todo no hagas daño, en què reflecteix els detalls de la seva professió i revela tot el que passa quan les seves mans furguen en el cervell humà. En una entrevista a Efe, comenta que el cervell és "la cosa més complicada i més complexa que coneixem, de la qual en realitat amb prou feines sabem res". "Dubto que l'arribem a conèixer en la seva totalitat, però només els bojos s'atreveixen a predir el futur", assevera.

En aquest punt, adverteix que la ciència es basa en l'experimentació i "és molt difícil experimentar de forma directa amb el cervell humà".

Èxit mundial, escollit Millor Llibre de l'any pel Sunday Times i el New York Times, Ante todo no hagas daño arriba ara a Espanya amb Salamandra, i enfronta el lector amb diferents casos en els quals Marsh ha treballat al llarg dels seus quaranta anys de professió, on han estat habituals els aneurismes, els meningiomes, els infarts o el carcinoma.

Amb honestedat, el doctor tant mostra malalts als quals ha curat, després de complicades operacions als comandaments d'un microscopi ultrapotent i amb un catèter d'alta precisió, com descriu terribles situacions en les quals és impossible salvar la vida d'un pacient.

Comenta que la idea de posar les seves vivències negre sobre blanc va sorgir de la seva segona dona, que és escriptora i antropòloga, i que en llegir els seus diaris personals li va dir que havia de convertir-los en un llibre.

El neurocirurgià creu que si ha connectat tan bé amb el públic és perquè fins ara era "inusual" trobar-se volums en els quals es reconeix que no sempre tot surt bé en el camp mèdic i que es cometen errors, que "hi ha moments de triomf i altres de desesperació".

Preguntat sobre si ha de dir-se sempre la veritat al pacient, Henry Marsh respon que el primordial "és dir-se la veritat a un mateix", mentre que als malalts "no sempre se'ls ha de dir tota la veritat".

El metge prossegueix que amb una persona que té un tumor cerebral cancerós fatal és partidari d'utilitzar frases com: "si hi ha sort amb l'operació, podràs viure uns quants anys, perquè si se li dius que morirà abans d'un any t'arrisques que es torni tan trist i infeliç que acabi deprimit".

Segons el seu parer, "la manera com es diuen les coses als pacients és molt important i és una cosa molt difícil de fer" i mostra el seu convenciment que si es mesurés el seu flux cerebral mentre fa operacions d'alta precisió, "només es veuria una part del meu cervell funcionant, mentre que quan parlo amb el pacient en la consulta és tot el meu cervell el que funciona".

L'arma de l'humor

Malgrat la duresa d'algunes pàgines, Marsh també amaneix altres moments amb un particular sentit de l'humor, especialment, quan es queixa de la burocràcia mèdica o de l'eterna falta de llits als hospitals. "L'humor és la manera més poderosa i potent per criticar", afirma.

Davant la bona recepció que està tenint el llibre, els seus editors a Anglaterra li han demanat noves pàgines i Henry Marsh, que en l'actualitat ja no treballa a temps complet, està escrivint de nou, sense deixar els seus projectes en països com Ucraïna, Albània i el Nepal.

No amaga que al llarg de la seva carrera ha rebut donacions benèfiques, que ara aprofita per treballar en aquests llocs, sempre amb metges locals, "perquè tots hem de posar de la nostra part".

Precisament, remarca que un dels privilegis de ser metge és que la medicina "és com una germandat internacional, en la qual l'anglès és com la llengua franca" i conclou que el més important que ha après amb el temps "és que cal tenir bons col·legues".