La tendència a l'augment i a la intensitat més elevada de desastres relacionats amb la meteorologia que es va observar el 2015 continua aquest any, amb nous rècords de temperatura màximes mensuals al gener i al febrer, segons va revelar ahir l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

La calor va ser particularment intensa en latituds molt septentrionals, i les concentracions dels gasos causants del canvi climàtic van creuar el simbòlic llindar de 400 parts per milió en els dos primers mesos de l'any.

En aquest mateix període, l'extensió del gel marí a l'Àrtic va ser la més reduïda que s'hagi registrat mai per satèl·lit, d'acord amb la NASA i l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) dels Estats Units.

"La temperatura de la Terra és actualment un grau centígrad més alta que al començament del segle XX. Som a la meitat del camí del llindar crític de 2 graus, i és possible que els plans nacionals sobre el canvi climàtic no siguin suficients per evitar un augment de 3 graus", va advertir el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas, quan va oferir aquestes dades.

Va considerar que les situacions més greus potser encara es podrien evitar amb mesures urgents i de gran abast per reduir les emissions de diòxid de carboni.

Per la seva banda, el director del Programa Mundial d'Investigacions Climàtiques, instància copatrocinada per l'OMM, David Carlson, va assegurar que "les temperatures sorprenentment elevades que s'han registrat fins ara el 2016 estan causat commoció en la comunitat científica del clima".

L'any 2015 va fer història per les temperatures màximes sense precedents, onades de calor intenses, precipitacions abundants, greus sequeres i una activitat excepcional dels ciclons tropicals.

Pel que fa a onades de calor, les més greus van tenir lloc a l'Índia i el Pakistan, i, en relació amb això, Àsia i l'Amèrica del Sud van tenir l'any més càlid del que es tingui constància, mentre que a Europa hi va haver esdeveniments prolongats d'aquest tipus.

D'altra banda, les sequeres van afectar de manera funesta el nord-est del Brasil, Colòmbia i Veneçuela, on també van perjudicar l'agricultura i els sectors hídric i energètic.

Certes àrees del Carib i l'Amèrica Central també van quedar greument afectades, mentre que al sud d'Àfrica es va registrar la pitjor sequera des del període 1932-1933.

El nombre de tempestes tropicals, ciclons i tifons es va acostar a la mitjana, però diversos d'aquests fenòmens van ser poc comuns, com l'huracà Patrícia, que va assotar Mèxic a l'octubre.

Va ser el més potent que mai hagi tingut lloc a la conca de l'Atlàntic i a la conca oriental del Pacífic Nord, amb velocitats màximes de vent de 346 quilòmetres per hora.

En relació amb l'augment de la temperatura, es van assolir rècords tant a la superfície terrestre com a la marina, cosa que va causar que continuï pujant el nivell del mar i la reducció dels gels marins.

El 93% de l'excés de calor al planeta queda atrapat en els oceans fins a una profunditat de 2.000 metres.