El prestigiós ginecòleg i obstetra Josep Maria Dexeus i Trias de Bes va morir divendres passat a l'edat de 91 anys, després d'una llarga malaltia. Casat amb la pintora Rosa Gelpí Monasterio, era vidu d'Ana María Madí Pol i pare de tres fills. El departament de Salut, en nom del Govern de la Generalitat, va expressar ahir el seu condol per la mort del doctor.

Nascut a Barcelona el 1924, Josep Maria Dexeus era fill del metge català Santiago Dexeus i Font i germà gran del també ginecòleg, Santiago Dexeus i Trias de Bes. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1947, amb qualificació d'excel·lent, es va especialitzar en ginecologia i obstetrícia a la Maternitat Provincial de Barcelona.

Al llarg de la seva vida, l'il·lustre metge barceloní va exercir diversos càrrecs, entre els quals destaquen el de delegat d'Espanya a la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) i el de president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), del 1979 fins al 1988.

Cinc anys més tard (1993), va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el 2005, membre honorari de l'Acadèmia Internacional Perinatal.

A més a més, Josep Maria Dexeus va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat el 1997 i amb el Premi Institucional Jordi Gol i Gurina a la trajectòria professional i humana, el maig del 2002.

Un dels moments més importants de la seva trajectòria professional va tenir lloc el 1973, quan, juntament amb el seu germà Santiago Dexeus, va fundar l'Institut Dexeus de Barcelona, un referent internacional d'obstetrícia, ginecologia i cirurgia mamària, tot i que al llarg dels anys s'ha consolidat com a centre integral de salut que inclou totes les especialitats. L'institut va donar un fort impuls a la modernització de l'especialitat a Catalunya.

Josep Maria Dexeus en va ser director mèdic des de l'any 1973 i fins al 1990, i va ser durant aquella època quan van introduir la tècnica peridural per a l'analgèsia del part (1973) i van aconseguir el primer embaràs amb inseminació artificial (1978) i el primer nen proveta (1984). Finalment es va jubilar després de més de cinc dècades exercint la professió. Durant tota la vida va mantenir una intensa relació amb Tossa i amb Sils, on tenia arrels familiars i la segona residència, respectivament.

Obra publicada

Relacionades amb el seu vessant mèdic, Dexeus va ser autor de tres obres editorials: La sexualidad en la práctica médica (1963); Frigidez femenina (1968); i El món que us deixem. Memòries d'un metge (2005).