26 de novembre de 2018
26.11.2018
Clara Grima · Matemàtica

«Ensenyar a fer divisions de dues xifres no serveix de res, per això hi ha la calculadora»

La matemàtica Clara Grima defensa que més enllà de "fer comptes, cal raonar; cal saber per no ser manipulat"

26.11.2018 | 21:27
La matemàtica Clara Grima

"Espanya és l'únic país europeu que encara ensenya a dividir amb dues xifres. No serveix de res". Amb aquestes paraules defensa la matemàtica Clara Grima l'ús de les matemàtiques com una disciplina que va més enllà de "fer comptes" i serveix "per no ser manipulat". El 1995, Grima va començar a fer classes i investigar a la Universitat de Sevilla, ensenyant a futurs enginyers i donant conferències sobre la seva línia de recerca a altres matemàtics (als motivats, els que les entenen). El 2010, va començar a dirigir-se al gran públic, als nens i als seus pares, als professors de col·legis i instituts i a tothom que vulgui escoltar-la. El seu missatge és clar i concís.

Les matemàtiques imposen?

És important transmetre als nens i sobretot a les nenes que no cal ser una heroïna per dedicar-se a les matemàtiques. Fa un parell de segles hi havia una primera discriminació que eren els diners (si no tenies diners no podies dedicar-te a estudiar ciència) i una segona discriminació entre homes i dones. Les poques que ho van aconseguir sí que van ser heroïnes i s'ha de reconèixer, però els nens d'ara han de veure que no cal ser un Einstein ni sacrificar-se com Marie Curie per dedicar-se a la ciència. I que la ciència la fa gent normal, que s'esforça molt, però gent normal, no superherois.

"Jo és que sóc de lletres".

Em rebenta sentir això. Mai ha tingut sentit, però ara menys que mai. És una dicotomia que hem d'eliminar. I quan m'encarreguen un article d'investigació en matemàtiques m'esforço en què estigui ben expressat i ben escrit. I tots som de ciències. Fem servir l'ordinador, portem un smartphone a la butxaca ... això és ciència. La roba que portes també és ciència: la meva mare em posava una jaqueta que pesava 20 quilos i passava fred; els xavals d'ara porten polars que no pesen res i passen calor. La moda és ciència i matemàtica pura i dura, aquí hi ha els patrons de costura. Tot és ciència i també tots som de lletres, no podem oblidar les humanitats: la ciència es fa per a la humanitat. I sense ciència no pots fer humanitats: mira la sociologia i l'ús del big data.

En les proves de PISA sempre obtenim els pitjors resultats en matemàtiques. I estem en un món tecnològic, perdem competitivitat com a país?

En matemàtiques i en comprensió lectora: una cosa va amb l'altra. Sí, és un perill per al país. A Espanya la ciència s'està deixant morir, no s'està invertint i a més, se'ns hi suma un problema detectat a nivell mundial de caiguda d'interès en les carreres cientificotècniques. S'està apuntant com a possible causa a la manera en què s'estan ensenyant les matemàtiques a les escoles i instituts. I això és un problema, perquè digui el que digui Rodrigo Rato, el progrés d'un país no depèn ni del totxo ni del turisme, sinó de la ciència i la tecnologia. La baixada de vocacions és un problema que es dóna a nivell mundial, però en altres països s'està prenent el problema de l'actualització de l'ensenyament de les matemàtiques com un assumpte d'estat i aquí no. A França per exemple Macron ha fitxat com a diputat a Cédric Villani, guanyador de la medalla Fields [el Nobel de les matemàtiques] que ha presentat un informe amb 21 mesures per millorar l'ensenyament de les matemàtiques. La mesura 17 diu que cal fer de l'ensenyament i la popularització de les matemàtiques una prioritat nacional. A tots ens han d'agradar les matemàtiques. I el nen que despunta en matemàtiques valorar-lo i aplaudir-com al que despunta en futbol, en comptes de tractar-lo com a un freak.

Com podem actualitzar l'ensenyament de les matemàtiques?

Villani proposa el mètode Singapur, que consisteix en que els nens comencin tocant i jugant amb les matemàtiques. Fent grupets de caramels, per exemple. Després, quan tenen el concepte clar se'ls ensenya a escriure el símbol i se'ls diu 'a això se li diu dividir'. Tocar, escriure i després abstreure. Aquí hi ha molta gent que defensa aquest sistema, però el problema és que és un canvi que cal introduir en magisteri.

Té sentit aprendre a fer divisions de dues xifres?

Espanya és l'únic país europeu que encara ensenya a dividir amb dues xifres. No serveix de res, és com calcular l'arrel quadrada a mà. Per això hi ha la calculadora.

Hi haurà qui respongui: "Si hi ha calculadora, per què necessito aprendre matemàtiques".

Aquí hi ha l'arrel del problema: les matemàtiques no són fer comptes. Les matemàtiques són raonar, pensar; agafar una situació, modelar i resoldre el problema. I si er això cal fer un compte, fa servir una màquina que hem dissenyat precisament per això. És més important ensenyar als nens a pensar i a ser crítics que a saber dividir. I perquè siguin crítics i no se'ls pugui manipular han de saber matemàtiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit