Els fangs que es reciclen a la planta de compostatge de la depuradora de Manresa per convertir-los en compost i adob són fruit del procés de depuració de l'aigua. Per tant, el procés comença just quan l'aigua del clavegueram va a parar als grans dipòsits que la depuradora té als afores de Manresa, tocant a la C-55.

A Manresa es tracten tant els fangs que produeix la depuradora com els procedents de la mancomunitat de municipis del Bages i de depuradores del Berguedà.

De la depuració de l'aigua s'obtenen fangs pastosos que tenen consistència "i segons la depuradora fan més o menys olor", explicava el director d'explotació d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs. És matèria orgànica que ha de passar tot un procés per convertir-se finalment en adob útil per a la jardineria. Aquest procés comença posant el fang en dipòsits durant 15 dies en els quals es barreja amb material de suport, que en el cas de Manresa és fusta triturada, per donar-li porositat i que hi pugui entrar aire. És el que s'anomena digestió aeròbica.

Posteriorment, tot aquest material es distribueix en canals, on passa aire "perquè hi hagi condicions aeròbiques". És aquí on s'acabarà convertint en compost. Un cop surt, tot el material es garbella i se separa la fusta triturada del compost fi. Aquest és el que es comercialitzarà, mentre que la fusta triturada es deixarà reposar en un magatzem durant una temporada perquè s'assequi, ja que es tornarà a utilitzar per repetir el procés. Abans, el material de suport que es feia servir era escorça de pi, però es degrada més fàcilment que la fusta i, per tant, se'n necessitava més i no era tan rendible.

En el cas que no hi hagués la planta de compostatge, tot el fang que es genera s'hauria de tirar, però hi ha abocadors "que no admetrien aquest material per la seva humitat", explicava Tomàs. També deia que més enllà de la complexitat tècnica que suposa recuperar els fangs, hi ha la lògica que diu que "un material que té utilitat no pot acabar confinat en un abocador on fa nosa".