"Senyors polítics, i especialment aquells que eren al govern quan es va fer el parc [del Pintor Vila Closes], com és que ara els preocupa tant el cost que pugui representar fer més útil i segur un espai públic que no funciona i que, quan es va construir, va costar-nos a tots els manresans un dineral (1.450.000 euros pel cap baix). Algú de vostès va qüestionar aleshores el cost desproporcionat de l'obra en funció d'allò que s'anava a construir?" Aquesta és la pregunta que adreça la comissió ciutadana contrària a com ha quedat el parc del costat de la plaça Catalunya als polítics que recentment van manifestar preocupació pel cost econòmic que pot suposar fer-hi canvis.
La comissió ciutadana pel parc Vila Closes, que així és com es diu i que integren vuit veïns i veïnes de Manresa, també demana als polítics: "algú de vostès va dir quelcom del seu resultat final, del seu mal funcionament, o de la seva perillositat? Aleshores, que no era diner públic el que s'estava gastant o, millor dit, malgastant?". I es respon a ella mateixa la pregunta utilitzant paraules molt dures cap als polítics: "és evident que el cinisme i la demagògia entre alguns polítics no té límits".
El precedent
Fet el canvi d'Ajuntament després de les municipals, la comissió ciutadana antiparc Vila Closes (nascuda d'una comissió antinou urbanisme de Manresa que va arribar a reunir 1.456 signatures de suport) va sol·licitar una reunió amb l'alcalde Valentí Junyent, celebrada la darrera setmana de juliol, a la qual també van assistir el regidor d'Urbanisme, Ramon Bacardit, i el gerent del nou Ajuntament, Francesc de Puig. D'aquella trobada en va sorgir, per part del consistori, la proposta que fos un arquitecte extern triat per la mateixa comissió qui dibuixi sobre el paper el projecte de remodelació del parc, i que aquest es presenti en referèndum davant dels veïns i veïnes del barri de Saldes-Plaça Catalunya, on hi ha el parc que tanta polèmica ha provocat, perquè hi donin el vistiplau abans de tirar-lo endavant. Això no impedeix que en la mateixa reunió es donessin per bones per part del nou Ajuntament les modificacions pactades per la comissió ciutadana amb l'antic alcalde, Josep Camprubí, si bé l'ordre d'execució podia canviar. Com es materialitzaran aquells canvis acordats és el que s'encarregarà a un arquitecte extern.
Demanats sobre aquest tracte entre els veïns i el nou equip de govern, els grups a l'oposició van mostrar preocupació pel cost econòmic que pot suposar el nou pla. Així ho van manifestar els dos antics socis de govern al tripartit manresà: Josep Lluís Irujo (PSC) i Joan Vinyes (ERC). Xavier Javaloyes (PP) i Adam Majó (CUP) es van sumar a aquest toc d'alerta.
Crida al sentit comú
Per als veïns, retirar del tot les estructures metàl·liques (de les quals s'ha tret, per ara, el doble reixat de les tres estructures centrals), "adequar el parc, i dotar-lo de més seguretat i funcionalitat no té per què comportar un cost exageradament elevat, però, en tot cas, sempre serà millor gastar-hi uns diners i fer que funcioni, que no pas tenir una inversió milionària morta de fàstic com ara". Afegeixen que "els pactes i els acords que s'han assolit cal respectar-los. Nosaltres serem els primers a fer-ho, però, si tot el que cal fer al parc es recull en un projecte reformat que tracti les modificacions d'una manera global, coherent i valorada, sempre serà molt millor que anar-ho fent a pessics, com alguns desitjarien; i si es vol fer un referèndum per donar consens a la nova proposta, tampoc no ens vindrà d'aquí". Insisteixen a recordar que "als veïns que vam ser, ja fa uns quants anys, a la presentació del projecte del parc (ho tornem a dir al Sr. Irujo) se'ns van mostrar unes imatges i se'ns va vendre una història que no té res a veure amb el resultat final que ha tingut el parc un cop construït", i que "les reivindicacions ciutadanes que s'havien fet durant anys per tenir un parc que fos un petit pulmó verd per al barri res no tenen a veure amb el pulmó d'acer que tenim ara. I no estem pas parlant de simples qüestions estètiques com a més d'un li interessaria de simplificar (potser sí que a algú li agrada el que s'ha fet). El que reclamem és que compleixi correctament la seva funció de parc, que esdevingui un lloc agradable on es pugui estar tranquil, amb ombres, amb el mínim de perills per als infants i la gent gran: en fi, el que qualsevol persona amb dos dits de sentit comú pot entendre que ha d'assolir un espai públic d'aquestes característiques".
