L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent (CiU), ha explicat la necessitat de demanar un crèdit de 3,1 milions d'euros a l'ICO, malgrat tenir un ajuntament que està entre els més endeutats de tot l'Estat, per evitar que hi hagi proveïdors que hagin de cobrar al cap de 14 mesos.
Junyent ha afirmat que "no podem pagar els proveïdors a 14 mesos de la manera que estan les petites i mitjanes empreses". D'aquí la decisió de recórrer a l'Institut de Crèdit Oficial, "perquè hem d'acudir a totes les possibilitats que ens ofereix en cada moment el govern central o la Generalitat o qui sigui, per aconseguir millorar les condicions en què tractem els nostres proveïdors, que acostumen a ser petites i mitjanes empreses locals o comarcals, i que no els podem pagar".
Per llei, el crèdit ha de servir per pagar treballs realitzats abans del 30 d'abril. Les factures que es faran efectives amb el préstec de l'ICO tenen venciment de març a juny del 2011 i sobretot són d'autònoms i petites i mitjanes empreses. Tal com està muntat el sistema, l'Ajuntament paga primer els 372.182 euros d'interessos i, després, tornarà els 3,1 milions del crèdit pròpiament dit.
Per a l'alcalde de Manresa, és clar que a una persona o empresa que és proveïdora de serveis o de productes a l'Ajuntament "no li podem pagar al cap de 14 mesos, perquè si ho fem així ell pagarà tard als seus treballadors, i els seus treballadors es ressentiran de la situació de la seva empresa com a conseqüència que l'Ajuntament de Manresa no paga al dia".
És justament en aquest escenari on l'alcalde situa la decisió de demanar el crèdit de 3,1 milions i aprofitar "aquesta possibilitat, l'única que hem tingut de moment". El que faci falta per buscar mesures "perquè el deute no tingui tanta incidència en els proveïdors".
L'altra cara de la moneda l'aporta l'estadística, perquè amb cada nou crèdit que se sol·licita no es contribueix precisament a reduir l'endeutament. Les dades encreuades del ministeri d'Economia i Hisenda sobre el deute viu dels ajuntaments i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre població situen Manresa com una de les tres ciutats catalanes de més de 50.000 habitants amb un ajuntament que supera els mil euros de deute per capita.
Igual que succeïa amb les dades del 2008, les tres poblacions que encapçalen el rànquing són Tarragona, Reus i Manresa. La diferència és que el 31 de desembre del 2008 l'ordre era Reus, Manresa i Tarragona, i el 31 de desembre del 2010 l'esglaonat és Tarragona, Reus i Manresa. La capital del Bages passa així de la segona a la tercera posició d'una llista de 23 poblacions.
L'Ajuntament més endeutat segons aquest paràmetre és el de Tarragona, amb 1.147 euros per habitant, i el menys endeutat és el de Cornellà de Llobregat, amb 112 euros. Si tenim en compte que la mitjana catalana d'endeutament per habitant és de 777 euros, queden per sobre -a més de Tarragona, Reus i Manresa-, Sant Cugat del Vallès (948), Lleida (947) i Castelldefels (808). La resta de ciutats de més de 50.000 habitants queden per sota: Mataró (771), Barcelona (742), Rubí (726), Granollers (676), Vilanova i la Geltrú (654), Girona (605), Sant Boi de Llobregat (593), Mollet del Vallès (590), el Prat de Llobregat (580), Sabadell (564), Santa Coloma de Gramenet (510), Terrassa (505), i Cerdanyola del Vallès (461). Aquesta darrera població també tanca la llista del 2008, a força distància de les altres. La quantia del deute viu de les administracions locals s'ha calculat tenint en compte les operacions de risc següents: crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits transferits a tercers.
