«Costa molt que les dones ens puguem fer el camí»

Amb dos anys ja va començar la seva dilatada carrera en el món de la dansa. És titulada per la Royal Academy of Dance de Londres. Ha format part de la companyia de ballet Arsis i durant un quart de segle ha liderat l’escola de dansa Roser, a Manresa. Des del 2018, Roser Soler Esmet (Manresa, 1965) treballa a fons en el benestar físic de les persones a través de les tècniques de Pilates i de Gyrotonic. Actualment, superada l’etapa de l’escola de dansa, se centra en el seu Estudi La Buresa, com a propietària i instructora d’aquestes disciplines fins fa pocs anys ben poc conegudes. La seva energia i ganes d’emprendre permanentment l’ha convertit, des de fa deu anys en la presidenta de DEIM, l’associació de Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa. En aquesta etapa, han executat un bon reguitzell d’iniciatives, una de les quals va ser la de convertir-se en entitat administradora de la Llum 2020, pocs dies abans que es declarés la covid-19.

Per poc observador que se sigui, sorprèn la seva gran flexibilitat. És innata?

Al llarg de la vida l’has de treballar molt. Has de conèixer bé el teu cos per, entre altres coses, evitar lesions. El mètode Pilates m’ha ajudat molt i el Gyrotonic encara és un pas més per reforçar la musculatura i els ossos.

No parla de conceptes com meditació o espiritualitat, que ara estan de moda.

Tant fent Pilates com Gyrotonic cal estar molt concentrat perquè s’ha d’aprendre a conèixer el teu cos, per saber com fer servir cada musculatura. Hem de saber fer treballar la musculatura més petita i els ossos que té el nostre cos. No és fàcil, perquè normalment la gent se centra en els músculs exteriors, com els bíceps o els quàdriceps.

Fa deu anys que va arribar a la presidència de DEIM. Com a dona inquieta s’hi deu trobar com a peix a l’aigua.

Costa molt emprendre i encara més si ets dona. El nostre paper a la societat ha canviat, però queda molt camí a fer. Entre les dones ens hem d’ajudar, donar suport i fer xarxa. Les nostres sòcies són dones emprenedores, a banda de si són autònomes, titulars d’una empresa o assalariades. Són persones que tenen ganes d’aprendre i aportar. Costa molt que les dones ens puguem fer el camí.

En tots els anys de vinculació a l’entitat, veu una evolució positiva del paper de la dona emprenedora?

Crec que sí, que estem millor. Les dones tenen més empenta i decisió. Veus que cada vegada s’obren més empreses que les porten dones. S’ha trencat aquella antiga percepció que segons quines responsabilitats les assumien els homes.

Conciliar feina i vida laboral és un repte que no està del tot superat.

En el dia a dia, constato que molts homes també tenen cura dels fills, però és evident que la dona ho té més difícil, sobretot en els processos lligats a l’embaràs i maternitat. A poc a poc, amb el fet que els homes tenen dret a la baixa de paternitat, s’avança en la bona direcció.

Muntar un negoci no sembla una prioritat per a molts joves que prefereixen assegurar un horari i un salari.

Hi ha de tot perquè un percentatge del jovent és inquiet, amb ganes de tirar endavant iniciatives empresarials, d’implicar-se en entitats i amb les ONG. Sort en tenim d’aquest segment de persones joves dinàmiques. Evidentment, també hi ha qui és més conformista i també aquells que aporten poc a la societat.

El febrer de l’any 2020, l’entitat que presideix va administrar les Festes de la Llum. Pocs dies després arribava la covid.

Per a DEIM ser els administradors de la Llum va ser un dels moments més àlgids de la nostra activitat. Periòdicament, organitzàvem actes, però la implicació amb les tradicionals festes d’hivern va ser un esforç addicional engrescador. La covid, però, va comportar un alentiment de la nostra entitat. Es van haver de suspendre actes que teníem programats. Individualment, estàvem preocupades pel futur professional de cadascuna. Al cap d’un any, vam fer un acte amb el President Artur Mas, on totes encara anàvem amb mascaretes. Posteriorment, hi va haver un cicle que protagonitzaven dones destacades del panorama català que es va poder celebrar, però amb totes les precaucions pròpies de la pandèmia. Ha estat dur, però estem en fase de recuperar el ritme que havíem portat.

En el seu cas particular, la pandèmia també ha estat el punt de partida d’un gir professional.

L’escola de dansa Roser que vaig fundar fa més de 25 anys va patir els efectes de la covid amb una davallada de les matriculacions. Passat el període de confinament general, encara ens van tancar tres vegades més. Tot el sector vam patir de valent i es van buscar alternatives per tirar endavant. En el meu cas, em vaig anar decantant pel món del Pilates i el Gyrotonic, dues activitats que ja combinava amb les classes de dansa. M’encanta la dansa, però tornar a empènyer l’escola era massa esforç per a mi, que ja no tinc la mateixa força que una persona jove. Deixar l’escola m’ha dolgut l’ànima, però la vida continua! Ja se sap que a la vida s’han de prendre decisions.

Del carrer de les Piques, a tocar la Plana, a la simbòlica casa de la Buresa.

Aquí hi tinc un espai molt agradable. Tothom està content i els clients em diuen que genera energia positiva. Des del terra mires enlaire i veus les motllures de flors del sostre. Quan veus les rajoles hidràuliques, també amb flors, porten alegria. Crec que aquí m’hi jubilaré.

El Gyrotonic és un mètode poc conegut a aquesta zona. Com s’hi va apropar?

Fa uns vuit anys que en soc instructora. És un sistema molt natural per al cos. Jo dic que el Gyrotonic propicia un exercici físic molt agradable, com si ballessis amb la màquina. Els moviments del cos que propicia són molt naturals i et dona una gran elasticitat, una fluïdesa. Quan fas els exercicis sembla que flotis. Va bé per a persones que pateixen qualsevol patologia, des dels que han patit un ictus als que tenen mal d’esquena. Aquest mètode es pot practicar a qualsevol edat i és molt difícil que algú es lesioni. Ajuda a separar totes les parts del cos.

Quina diferència hi ha amb el Pilates?

Els moviments són diferents. En el Pilates són molt lineals i ben pocs són circulars. Sempre en dues dimensions. El Gyrotonic passa a tres dimensions perquè també es treballa amb volum. Si el senyor pilates hagués continuat amb vida penso que ell mateix hauria evolucionat al Gyrotonic. Normalment, qui opta per aquesta disciplina més nova, també fa Pilates. Són activitats cosines germanes. Funciona molt bé combinar els dos sistemes.

Es dedueix que en aquestes activitats físiques no hi ha un culte al cos.

La seva pràctica busca que les persones se sentin bé. Molts dels practicants porten anys i no ho volen deixar. Qui ho abandona ho troba a faltar. A part de clients individuals, venen matrimonis perquè una ha engrescat a l’altre. Estan encantats de la vida.

En aquesta època de l’any que ja es parla de reduir quilos, creu que aquests mètodes poden ajudar?

Ja se sap que la millor manera de reduir pes és tancar la boca. O dit d’una altra manera, cal controlar la dieta i portar un estil de vida saludable. Sí que ajuda a estar més fort perquè es treballa la musculatura i ens enfortim. Aquí no és el millor lloc per perdre pes.

Per què a Catalunya hi ha pocs centres que ofereixin la pràctica del Gyrotonic?

Primerament, cal estar acreditat, un requisit que no és obligatori per al Pilates. Demanen tres anys de formació i exàmens exigents per ser instructor. A banda, s’ha de fer una formació contínua que assegura un alt nivell de qualitat en el servei. La maquinària que fem servir és molt especial, n’hi ha poca, té un cost notable i, normalment, triguen a servir-la perquè s’ha construït a consciència.

Hi ha alguna edat més indicada per a la pràctica del Gyrotonic i del Pilates?

No, però en el meu cas els clients la majoria es mouen entre els 40 anys i els 80 llargs. És cert és que també n’hi ha de poc més de 20 anys que venen recomanats pels pares. Predominen les dones, però déu-n’hi-do els homes que s’han convertit en adeptes a aquestes tècniques. La majoria de sessions són individuals o en parella, excepte en el Pilates a terra que el fem en petits grups.