Un assaig clínic fet a la Fundació Althaia ha demostrat que "educant" els malalts del cor es poden evitar nous ingressos hospitalaris i tornar abans a la vida laboral. El treball, tesi doctoral de la fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació i Medicina Física d'Althaia Núria Santaulària, es basa en l'exercici físic supervisat.

Un total de 86 pacients diagnosticats de cardiopatia isquèmica, és a dir, que han tingut un infart de miocardi o una angina de pit, han participat en l'estudi. Aquests, es van subdividir en dos grups: un de control i un d'intervenció. Tots dos van ser sotmesos a una prova de control per veure el seu estat inicial. Posteriorment, als del grup de control se'ls van donar unes recomanacions per fer a casa mentre que els d'intervenció feien els exercicis supervisats a l'hospital manresà.

Secundí Soldevila, de 77 anys, és un dels 86 pacients que han participat en l'assaig clínic sobre rehabilitació cardíaca fet a la Fundació Althaia.

Què li va passar?

Vaig tenir una angina de pit ara fa tres anys i em van ingressar a Althaia. Després em van dur a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on em van posar un stent perquè tenia una arteria una mica taponada. De moment estic bé.

Quan li van dir de participar en l'estudi, hi va estar d'acord?

Sí, i m'ha semblat molt positiu. Jo estava en el grup en què els exercicis es feien supervisats. Vaig estar venint tres dies per setmana durant tres mesos.

Eren factibles els exercicis?

De vegades una mica durs, però si et veies incapaç, com ara amb la bicicleta estàtica, t'ho afluixaven. Per sort, hi havia un personal sanitari molt atent i em va anar molt bé. Fins i tot quan vaig acabar m'hagués agradat continuar, perquè aquí et trobaves molt cuidat i controlat. Sense cap mena de dubte recomano a la gent que es troba en la meva situació que si en té l'oportunitat, que ho faci.

I ara? Segueix cuidant-se?

Sí, miro de seguir totes les recomanacions que ens van fer. A casa tinc una bicicleta estàtica i faig exercici. A més, amb la dona anem a caminar una estona cada dia. També sóc avi, i vaig a buscar els néts, l'Isaac i la Laura, a l'escola gairebé cada dia. Després els duc a repàs, a anglès... I per acabar de fer exercici els porto a casa de la meva filla, que viu en un tercer sense ascensor. He mirat de tornar a la meva vida, fent de voluntari en una residència, presidint una entitat a Navarcles... Però tot d'una manera coherent, sense oblidar el que em va passar.