Cada vegada hi ha més equipaments a Manresa que opten per instal·lar desfibril·ladors automàtics per oferir atenció més immediata en cas d’aturada cardíaca. N’hi ha als gimnasos, pavellons, universitats i, fins i tot, en discoteques. La seva utilització, però, segueix despertant dubtes i són poc nombrosos els usuaris que afirmen que s’atrevirien a fer-lo servir en cas d’emergència, segons ha constatat aquest diari.
Els desfibril·ladors externs automàtics (DEA), com els que recentment s’han instal·lat a la Politècnica o a la Joviat, estan pensats perquè qualsevol persona que sàpiga llegir en pugui fer ús. No calen coneixements mèdics. No obstant això, la por d’equivocar-se fa que hi hagi reticència al seu ús. Un sondeig realitzat per aquest diari entre 25 persones a les piscines municipals, l’Ateneu les Bases i el gimnàs Cube, punts on disposen de l’aparell, posa de manifest que la majoria no l'utilitzaria. I és que només 5 de les 25 han assegurat que s’atrevirien a fer-lo servir.
«Trobo correcte que hi siguin i cada vegada a més llocs, però jo no crec que m'atrevís a provar-ho», diu Anselm Perramon. Buscar ajuda i trucar al 112 són les úniques accions que asseguren que farien la majoria. «Només en una situació extrema m’atreviria», afirma Sílvia Pérez. Són poc nombrosos els que, com Antonio Lara, es decanten directament pel sí. «Si la persona està malament realment poc més mal li podràs fer. El més important és salvar-li la vida, no?», es pregunta. Lluís Flix també ho faria, «sempre que les instruccions fossin entenedores».
Malgrat que en els equipaments esportius que en disposen recomanen que només en facin ús les persones qualificades, els experts afirmen que qualsevol persona del carrer podria utilitzar els DEA. «El més difícil, que és el diagnòstic, el fa la màquina, de manera que no hi ha cap complicació», explica la infermera Marta Hidalgo. Teòricament les indicacions per utilitzar l’aparell són clares. Gairebé és automàtic i si els pegats no estan ben col·locats no s’engega. També mesura les pulsacions i en cas de detectar-ne, és a dir, que no hi hagi aturada cardíaca, no emetria la descàrrega. Així, seria pràcticament impossible confondre una persona inconscient que respira amb una que no ho fa. Alfons Martínez, infermer, també és partidari que el pugui utilitzar tothom, «sempre que no el superi la situació». Adolfo Castro, monitor del Consell Català de Ressuscitació, és partidari que el ciutadà del carrer el faci servir però només quan s’han esgotat la resta de vies i no hi hagi una altra alternativa. «L’ideal és que ho faci algú amb formació però, si no queda cap altre remei, tampoc passaria res», afegeix. Castro veu important que proliferin i considera que encara són insuficients. «Tots els gimnasos i centres d’ensenyament, a partir de secundària, n’haurien de tenir i haurien de ser visibles», comenta.
Però on són?
De les 25 persones que van ser consultades per aquest diari més de la meitat no sabia ni on era l’aparell en el seu equipament. A les piscines municipals, per exem-ple, hi ha indicadors que hi porten: és a la sala que funciona com a farmaciola, a tocar de les piscines. No obstant això, de les 10 persones amb les quals va parlar aquest diari, que es trobaven a la zona d'aigües i al gimnàs, només dues van saber del cert on era el desfibril·lador.
A l’Ateneu les Bases, partidaris que només utilitzin l’aparell persones certificades, el tenen al vestíbul i no hi ha cap senyalització que indiqui que es troba allà. Tot i això, de les 7 persones consultades, n’hi va haver dues que sabien on era. En el cas del Cube, el tenen en un espai visible, a la sala fitness. Es va preguntar a vuit persones si sabien on es trobava l’aparell. Només una no va saber indicar on es trobava.
El pavelló Nou Congost i el camp de tir són també equipaments que disposen de desfibril·ladors automàtics. També n’hi ha a la Fundació Universitària del Bages i a la biblioteca del Campus Universitari. Cada vegada són més habituals en espais concorreguts, i espais com la sala de festes Silenci també en disposen.
L’Ajuntament de Manresa va anunciar, en el darrer ple del 2013, que estudiarà ampliar la xarxa de desfibril·ladors per tal que, com s’està fent en algunes ciutats com ara Girona, se n’instal·lin a la via pública.
