Uns 4.000 menors catalans van ser víctimes de ciberassetjament a la xarxa l'any passat. La xifra, en augment per l'explosió de les xarxes socials i l'ús generalitzat del mòbil en joves d'edats cada cop més primerenques, ha anat lligat a l'aparició dels primers casos de gromming, és a dir, adults que utilitzen les noves tecnologies per acostar-se als menors i poder abusar sexualment d'ells.

Pep Fuster, cap de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d'Esquadra de Manresa, va ser qui va donar l'alerta als pares amb motiu de la jornada "Com utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) sense perdre'n el control", que van organitzar Mossos conjuntament amb Althaia la setmana passada. Fuster va anar més enllà i va posar exemples reals i propers: una nena de 10 anys que va quedar amb un jove de 22 que havia conegut a la xarxa i hi va mantenir relacions (vegeu edició del 10 de febrer passat) i el d'un adult que es va crear un perfil fals a Facebook per demanar a menors fotos seves en banyador per participar en un fals càsting de la sèrie de TV3 Polseres Vermells.

La cara d'espantats que feien els pares va dur Fuster a intentar calmar-los. "No diem que les noves tecnologies siguin dolentes però hem de saber conviure amb tot això", va dir als assistents, i va afegir que "la comunicació és bàsica per evitar-ho". El cap de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat va posar com a exemple un cas en què es va enxampar el presumpte pedòfil gràcies que el fill ho va explicar als pares.

La xerrada també va servir per donar les claus als pares per detectar possibles addiccions a les xarxes socials. L'encarregada de donar-les va ser Dominica Díez, la psicòloga responsable de la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques de la Divisió de Salut Mental d'Althaia. La psicòloga va explicar que l'any passat el 24,2% dels motius de consulta a la unitat van ser per problemes amb els jocs de rol on-line, el 4,8% amb les xarxes socials i el 4,8% amb jocs on-line amb apostes.

"El meu fill no em parla"

La trobada també va servir perquè els assistents, majoritàriament pares però entre els quals també hi havia algun professor, fessin consultes als especialistes. Una mare va explicar que el seu fill, de 16 anys, fa dos anys que està enganxat a un joc de rol on-line i quasi no es relaciona. Cansada d'intentar canviar la seva actitud, la mare va optar, fa dues setmanes, per eliminar el joc del seu ordinador. "Ara no em parla", reconeixia la mare preocupada. En aquest sentit, Díez li va comentar la possibilitat que darrere d'aquesta addicció hi hagi un altre problema. "Si no hi és, a la llarga recuperarà l'interès per relacionar-se. Si això no passa, és que hi ha un rerefons", va aprofundir la psicòloga.

Una altra mare va demanar consell per evitar que el seu fill passi tantes hores jugant. "Juguen amb els companys de classe i quan li dic que ho deixi em contesta que serà un marginat. No sé què fer", va dir. En aquest sentit, la psicòloga li va contestar que de vegades aquests problemes també s'han de tractar des dels centres d'ensenyament.

Segons la psicòloga d'Althaia, els símptomes d'alerta que existeix una addicció són deixar de fer les activitats rutinàries, baixar el rendiment escolar, estar de mal humor si no és juga i la disminució de la comunicació familiar. En aquest sentit, va insistir que "els pares no són amics" i cal establir "unes normes i uns límits" "Només així es podrà prevenir abans que esdevingui un autèntic problema", va afegir la psicòloga.