L'única inscripció que hi ha a l'espai públic de Manresa amb la data del 1714 és a la Seu. Es troba en un escut que presideix la façana de la rectoria de la basílica. És l'escut de qui va ser paborde del temple entre els anys 1705 i 1720, Marià Lladó Dalmases, l'encarregat de fer restaurar tots els altars, el cor i altres elements que s'havien cremat en l'incendi del 5 de setembre del 1714 que en va destruir tot l'interior.
Amb l'objectiu de reivindicar aquesta peça que de ben segur passa desapercebuda a la majoria de persones que una vegada o altra han visitat la basílica de la Seu de Manresa, l'Associació Amics de la Seu, que vetlla pel temple, ha organitzat una conferència, amb la data per determinar, que, a càrrec de l'historiador manresà i col·laborador de Regió7 Francesc Comas, servirà per explicar el personatge i l'escut. El de paborde és un títol eclesiàstic donat al canonge o al monjo que regia una pabordia, que és l'administració que tenia cura d'un lot de béns i de la seva gestió a les catedrals i monestirs.
