Estem a tocar de la rotonda que hi ha al final de l'avinguda dels Dolors en direcció a la sortida de Manresa. A mà dreta, en un entorn que en pocs metres muda de ciutat a camp hi ha tres terrenys cedits per l'Ajuntament a Càritas, que n'hi té un quart. En total, una hectàrea. Només dos usuaris que participen en el curs d'agricultura ecològica i per aprendre a refer murs de pedra seca de Càritas accedeixen a parlar amb Regió7. Expliquen poca cosa i no volen sortir a la foto.
Perquè els coneixements adquirits pels usuaris no es limitin només a l'horticultura i siguin polivalents, Càritas ha estrenat enguany una formació complementària per aprendre a refer murs de pedra seca. N'han millorat un a la torre de Santa Caterina d'uns seixanta metres de llargada i n'han reconstruït un altre on hi ha els horts.
Aconseguir feina
Pau Collado, educador socioocupacional de Càritas Manresa, comenta que "l'any passat vam fer gestió d'olivars i aquest any la formació complementària que vam triar va ser la pedra seca". Vuit sessions que van finalitzar fa un parell de setmanes d'un curs que dura tot l'any, de manera que els participants es van renovant. "A partir d'ara l'objectiu és que puguin aconseguir feina. Que si algú ha d'arreglar murs pensi en nosaltres", i que també ho faci l'Ajuntament, que hi col·labora (els usuaris són de Càritas i derivats pels Serveis Socials) quan reclama a un ciutadà que refaci un mur que ha caigut a la via pública.
Al curs hi han participat deu usuaris, els mateixos que fan el d'horticultura, i la persona que els ha format en la matèria és Joaquim Garcia, que fa dotze anys que s'hi dedica. Apunta que "ara hi ha molta empenta per recuperar el patrimoni". Quant a la tècnica, diu, "el més important és conèixer les pedres. Saber-les mirar. Ens agrada utilitzar les que ja hi havia. Per exemple, quan recuperem una caseta de vinya ens fa molta il·lusió reconstruir-la tal com era", amb el material original. "Quan agafes una pedra saps que va allà. Aquests nois els primers dies no en sabien però ara ja treballen sols". No tots són nois, de fet. Les edats varien. Un participant té 46 anys.
És del Senegal i té quatre fills. Abans d'aterrar a Manresa va viure a València set anys; a Manresa en fa vuit. Parla més amb la gestualitat de la cara que amb paraules. Per què fa el curs? Perquè no té feina i quedar-se a casa és no parar de pensar en la situació en què es troba. Sense sou, sense papers. "Què hem de fer? No puc estar a casa. Porto els nens al col·legi i cap aquí a treballar. M'agrada".
L'única dona del grup rebutja les preguntes personals. Diu que hi és perquè "m'agrada l'hort i la terra" i "pot ser una sortida laboral". De dones no n'hi van.
Dues vessants formatives
Càritas té dues vessants formatives: Activa't, que inclou els horts, projecte iniciat amb el format actual el novembre de l'any passat i per on, fins ara, han passat cinquanta persones; i el taller de mobles, que funciona des del 2009, dirigit per Ami Almada, i on aquest curs hi ha vuit usuaris que a final de març es traslladaran d'un local de l'Ajuntament al carrer de Sant Andreu a l'antiga casa de les germanetes dels pobres, on l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu els ha cedit un espai més adequat. I Ateninser, que ofereix formació sociosanitària per cuidar persones grans i fer treball a la llar.
Fer una botigueta
Per ara, la producció dels horts, ecològica i de temporada, només es destina a autoconsum però la pretensió de Càritas és vendre-la a partir de l'abril. Per fer-ho, informa Collado, estan fent pràctiques de comercialització i tenen la intenció de constituir una empresa d'economia social. Caldrà veure la resposta que obtenen. Per vendre la producció en condicions preveuen adaptar un espai en un cobert que hi ha a tocar dels horts i habilitar-hi una paradeta. "Que la gent del barri i de les escoles ens conegui i vingui a comprar".
Fernando Rodríguez treballava de funcionari de Carreteres a la Generalitat. Fa un parell d'anys es va jubilar i va decidir apuntar-se de voluntari de Càritas. Els seus coneixements han estat vitals per desenvolupar els horts. Collado explica que "ens ha ajudat en temes de topografia, per calcular el que necessitem de rec. Ens feia els plànols, ens ajudava a mesurar...". Una altra persona els ha donat un cop de mà en el disseny dels recs, també de manera altruïsta, i un empresari els assesora en el projecte d'emprenedoria per comercialitzar el que recullen a l'hort.
D'oferir una ajuda puntual, Rodríguez ha passat a ser un col·laborador habitual als horts. Valora que l'únic inconvenient que tenen és que hi ha molta rotació, si bé també han aconseguit consolidar un nucli dur que es manté.
Pels volts de les 11 del matí els participants en el curs fan una parada per esmorzar. És el moment de relaxar-se i d'estrènyer llaços mentre prenen un cafè i una pasta, i fan la cigarreta. D'aquí en néixen amistats. És quan alguns obren els seus cors i expliquen als companys i formadors la difícil situació que els ha tocat viure. Collado admet que n'hi ha que no s'han pogut aguantar les llàgrimes. Saben què és picar pedra, literal i metafòricament.
