D'una tacada hauria desaparegut el dèficit de l'Ajuntament de Manresa, amb tot el que això implica fins a avui dia, si l'equip de govern no hagués decidit punxar els globus sonda que li arribaven per vendre's Aigües de Manresa.
Aquest no és un episodi prou conegut dels viscuts per l'alcalde, Valentí Junyent, quan va agafar les regnes de l'Ajuntament, i a hores d'ara encara marca el dia a dia de la ciutat.
A Manresa, l'esport és el bàsquet, la postal és la Seu i l'aigua és municipal. Qualsevol manresà té interioritzats aquests tres conceptes, per això resulta molt revelador explicar que un dia es va posar sobre la taula que això podia ser diferent, i no anava ni pel basquetbol ni la basílica.
Màxima feblesa
En el moment de màxima feblesa de l'Ajuntament, quan el dèficit era una sagnia per a les arques municipals que calia aturar, el nivell d'endeutament impedia concertar nous préstecs i, si no s'aconseguia monetaritzar patrimoni, les inversions haurien quedat enormement minvades durant anys, va ser necessari prendre una decisió.
Agbar és una de les companyies que s'han plantejat la possibilitat d'adquirir empreses d'aigües més petites. Negar-se a vendre Aigües de Manresa i, al mateix temps mantenir serveis, donar la volta als números i no incrementar sensiblement els impostos podia ser missió impossible en un context de fort augment de les necessitats socials.
