La problemàtica que generen les deixalles especials, els primers càlculs per enviar una llançadora al planeta Mart, satèl·lits que maniobren amb veles per estalviar energia o com calcular la trajectòria d´un grup de vehicles espacials perquè donin cobertura a tot el planeta i es pugui consultar, per exemple, el GPS o veure un partit de futbol que es juga a l´altra banda del món. Són alguns dels temes que s´han abordat a les XV Jornades de Treball de Mecànica Celeste que s´han celebrat per primera vegada a Manresa. Durant tres dies la ciutat ha fixat la vista a l´espai.

Hi han participat una trentena d´investigadors, la majoria de Catalunya però també de la resta de l´estat i de l´estranger. «És la mida adequada», afirmen els professors Josep Maria Cors i Josep J. Masdemont, membres del comitè organitzador juntament amb Mercè Ollé. Les jornades s´han dut a terme a l´Escola Politècnica i «estem molt contents de com ha anat».

Les jornades han tingut dos blocs diferenciats. Per una banda la mecànic celeste i per altra l´astrodinàmica. La mecànica celeste és una branca de l´astronomia i la mecànica clàssica que estudia els moviments dels astres tenint en compte els efectes gravitatoris. Tot són fórmules matemàtiques. L´astrodinàmica també, però se´n diu així quan es parla de vehicles espacials i satèl·lits artificials. Quan s´envia una nau a l´espai, calen totes aquestes eines per calcular la trajectòria de la missió espacial.

Una nau a Mart

A Manresa, per exemple, una de les comunicacions que s´han presentat és la trajectòria d´una nau a Mart. Es tracta d´un projecte de l´Agència Espacial Europea que està en una fase molt preliminar i que ha elaborat un grup de la Politècnica de Terrassa.

Al llarg dels tres dies de les jornades també s´ha parlat de les deixalles espacials o de temes nous com les veles solars. Satèl·lits que maniobren amb veles com si fossin vaixells, però en aquest cas amb el vent solar. «Amb això s´estalvia combustible». De moment no s´han fet missions amb aquesta eina, però sí llançaments per fer proves.

A Manresa s´han exposat treballs de satèl·lits en formació. Com moure una flota de naus per donar una cobertura a tota la Terra. Amb un de sol seria impossible. N´hi ha d´haver tres com a mínim, però s´han de calcular molt acuradament les seves trajectòries per poder consultar el GPS des de qualsevol punt del planeta o, per exem-ple, que un grup de satèl·lits pu-guin fer observacions conjuntes tant de la Terra com de l´espai i es converteixin en un gran telescopi, expliquen Cors i Masdemont.

S´han exposat comunicacions sobre asteroides, de les maniobres necessàries per fer-hi aterrar una nau, com la Philae, i de la morfologia de les galàxies. En aquest cas «intentem buscar models que expliquin per què tenen aquesta forma o es comporten d´una determinada manera», afirmen. Per a Cors i Masdemont, es tracta de trobar la fórmula «que sigui bona per explicar fenòmens i a partir d´aquí extreure´n conclusions que no es veuen a simple vista».