Segueix-nos a les xarxes socials:

Les principals ciutats de la Catalunya Central aposten poc per les dues rodes

Igualada té trams per a ciclistes al passeig Verdaguer, a l'avinguda Gaudí i a l'entorn de l'hospital A Berga hi ha un itinerari al Vall

Les principals ciutats de la Catalunya Central aposten poc per les dues rodespilar màrquez

La Catalunya Central encara té deures pendents per potenciar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Tot i que les capitals de comarca han fet actuacions, sobretot en els darrers sis anys, la majoria d'accions van encaminades a l'ús lúdic de la bicicleta, per camins sense asfaltar al voltant de la trama urbana. A la ciutat, tot i que de forma minsa, va creixent el nombre de ciutadans que utilitzen la bicicleta per desplaçar-se, i els itineraris per on poden passar a vegades són confosos.

A part de Manresa, la ciutat d'Igualada és on el consistori ha desenvolupat més la creació de carrils bici segregats al trànsit rodat. Es localitzen en un dels trams de l'itinerari que duu al campus universitari i en punts de l'avinguda Gaudí i de la N-IIa, davant de l'Hospital d'Igualada. També hi ha trams on les bicicletes conviuen amb els vianants, com al passeig Verdaguer i a l'entorn del centre sanitari. En trams de l'avinguda Gaudí, els ciclistes també circulen per la vorera, però no hi ha pintat un carril bici, sinó que hi ha rajoles de color groc que diferencien l'espai per on poden anar. Igualada ha apostat principalment pel seu ús lúdic, amb trams al costat del riu.

Espai desapercebut a Berga

En altres ciutats, les actuacions dels ajuntaments per incentivar-ne l'ús van quedar en iniciatives poc reeixides. A Berga, el 2010 es va posar en marxa un carril bici que surt de la plaça Viladomat, travessa tot el passeig de la Indústria i arriba fins a l'institut Guillem de Berguedà. De fet, les línies que dibuixen el carril bici a la capital berguedana són singulars, perquè no s'assemblen a les que hi ha en altres ciutats; són línies molt primes de color blau i, de fet, enlloc hi ha cap senyal que indiqui que és un carril habilitat per a ciclistes. Una idea que podria ser útil per a estudiants de l'institut, el més gran que hi ha a Berga, però que en realitat gairebé ningú en fa ús. Tant és així que els vianants del Passeig hi passen per sobre gairebé sense adonar-se que estan trepitjant el carril bici.

Berga, una ciutat petita on a molts llocs es pot anar a peu i que podria estar a l'abast i a pocs minuts a cop de pedalada, els ciutadans acaben fent servir el cotxe per desplaçar-se a llocs de la ciutat relativament propers de l'indret on viuen. També és cert que l'orografia en pot dificultar l'ús, ja que és una ciutat amb pujades pronunciades en algunes parts de la ciutat, però el carril bici no s'ha implantat en els indrets de la ciutat plans.

A Solsona no saben què és el carril bici. No n'hi ha. L'Agenda21, que recull les mesures que ha de portar a terme la ciutat en matèria mediambiental, i el Consell d'Infants insten l'Ajuntament de Solsona a implantar l'ús de la bicicleta i circuits perquè els habitants es puguin desplaçar pedalant, però el govern local no ha previst cap actuació en aquest sentit.

Prem per veure més contingut per a tu