L'astrofísic manresà Ignasi Ribas ha participat en l'estudi internacional que ha descobert un planeta "candidat a ser habitable" que orbita al voltant de l'estrella més propera al sistema solar. En la investigació hi han participat astrònoms de Bèlgica, França, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, a més a més de Catalunya.

El planeta, batejat amb el nom Proxima b, l'han descobert l'astrofísic d'Ullastrell i professor a la Queen Mary University de Londres Guillem Anglada-Escudé i Pedro J. Amado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, segons es va anunciar ahir i va publicar la revista Nature.

Orbita dins de la zona habitable de l'estrella més pròxima al sol, anomenada Proxima Centauri, a 4,37 anys llum. "És la nostra veïna més immediata", va explicar Ribas a Regió7. L'interès rau en la seva proximitat al sistema solar i que té unes característiques i una temperatura que permetrien l'existència d'aigua a la superfície. Perquè hi hagi aigua líquida cal que la distància entre l'estrella i el planeta sigui l'adequada.

Arran del descobriment, van encomanar a l'astrofísic manresà que n'estudiés l'habitabilitat, una de les seves especialitats. Anglada i Ribas també han treballat junts en altres projectes.

Durant els últims mesos "l'hem estat observant" per si hi podria haver aigua líquida a la superfície planetària", i, per tant, veure si "l'hem de mirar amb més calma". Segons Ribas, no s'ha trobat cap resposta concloent, però al mateix temps "tot continua obert. És molt engrescador", va remarcar.

L'estudi de Ribas, que es publica a la revista Astronomy & Astrophysics, remarca que el planeta "potser podria haver estat capaç de mantenir la major part de la seva atmosfera i conservar l'aigua líquida a la seva superfície, i per tant ser hospitalari per a la vida tal com la coneixem". És per això que es considera Proxima b "un candidat a planeta habitable".

Per estudiar aquest escenari, els autors han examinat els climes possibles del planeta a través d'un model 3D sofisticat i han explorat una àmplia varietat de composicions atmosfèriques i quantitats d'aigua. Han arribat a la conclusió que l'aigua seria present a les regions més assolellades, o bé en una àrea de l'hemisferi sud o en una banda tropical.

Caldran nous tipus d'observacions per esbrinar-ho i confirmar la teoria. "Actualment no podem apuntar el planeta amb un telescopi". Serà possible d'aquí uns anys, quan es posi en marxa el telescopi de 39 metres que l'Observatori Europeu Meridional (ESO) està construint a Xile. "Llavors sabrem de què està fet i si pot tenir aigua i atmosfera".

"No és la terra 2.0", va assegurar Ribas, "tot i que la llum que rep de l'estrella és molt semblant". Segons la seva opinió, el descobriment "és una bomba del més gran calibre en astronomia". Va destacar que "és un tipus de planeta semblant a la terra, i no el podem tenir més a prop, i això és apassionant. És clar que per arribar-hi necessitaríem desenes de milers d'anys".

L'astrofísic manresà també és responsable del projecte Carmenes, que s'ha posat en marxa aquest any amb l'objectiu de buscar planetes habitables a l'espai.