El bisbat de Vic afirmava en una carta de fa tres anys que la cessió del convent de les caputxines requeria «necessàriament del consentiment per escrit del senyor bisbe». Aquella afirmació contrasta amb el vigor amb què defensa, ara, que depèn exclusivament de la Santa Seu que s´hi pugui tirar endavant, com és desig de les monges, una residència d´ancians.
La Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) va rebre una carta del bisbat en què li demanava que marxés del convent el 8 de juliol passat. Era la primera vegada que li ho reclamava i li donava 30 dies com a màxim per fer-ho. L´11 de novembre passat li ho va tornar a ordenar en la reunió que van mantenir. La data límit és el 12 de desembre vinent. El bisbat ho ha admès. Al seu entendre, serà la manera de reconduir el tema.
«Fets i dates»
Manel Valls, director general de la FSSM, ha volgut rebatre les afirmacions del bisbat (vegeu edició de dijous passat), segons el qual, en l´acord de cessió del convent de les caputxines, la fundació va actuar amb precipitació, malament i sense respectar el Dret Canònic. Valls assegura que pot demostrar amb «fets i dades extretes de les cartes que al llarg dels anys ens hem anat creuant entre les germanes, el bisbat i nosaltres» que les gestions es van fer amb «total correcció», «una prudència extrema» i «total respecte per la normativa canònica». Remarca que ha decidit parlar mogut per les acusacions del bisbat. Confirma que el Servei d´Atenció a Domicili marxarà del convent la data fixada, però que presentarà al comitè executiu de la FSSM i, si ho aprova, al bisbat, una proposta per tenir cura de les germanes fins a mitjan gener.
El 4 de gener del 2013 la FSSM signa el primer contracte de donació amb càrrega amb les germanes. El document cita que, feta la taxació de la finca, es procedirà a l´acord, però que la «donació està supeditada a l´obtenció de la pertinent autorització conforme al Títol III del Llibre V del codi de Dret Canònic de l´Església Catòlica Romana». És a dir, que des del primer dia se supedita l´acord a l´Església. El 16 de desembre un escrit conjunt de les germanes i la FSSM al bisbe de Vic li comunica l´operació i hi aporta documentació. Li demanen que «vulgui convocar-nos a una reunió a celebrar en una data de la seva conveniència» per explicar-li «amb deteniment les característiques de la fundació i el seu projecte» i aclarir-li qualsevol dubte. Valls deixa passar gairebé un any entre el primer acord i aquesta carta per donar temps a les monges a fer-se enrere. No obtenen cap resposta per trobar-se amb el bisbe.
L´autorització: del bisbe
El 20 de desembre el bisbat escriu a les germanes. Els recorda que «el seu monestir es troba sota la vigilància peculiar del bisbe de Vic (...) i que la cessió o donació que puguin acordar requereix necessàriament del consentiment per escrit del senyor bisbe».
El 31 de gener i l´1 de febrer del 2014 es fa públic l´acord als mitjans de comunicació. A Regió7, Valls esmenta que «el bisbe de Vic, Romà Casanova, ha d´autoritzar la donació, segons les normes de l´Església». El 24 de març, a petició del bisbat, les germanes li fan una nova tramesa de documentació. Li diuen que «el que ara tornem a posar en el seu coneixement per obtenir la seva autorització ja s´hi ha posat diverses vegades» i les hi citen. El 8 d´abril es complementa el contracte inicial entre les germanes i la fundació amb la taxació que faltava. El document torna a repetir la fórmula de la supeditació a l´autorització de l´Església, tal com ja feia el primer i s´hi especifica que si la FSSM desapareix, l´immoble torni a l´Església Catòlica; que mai no se´l pugui vendre i que, una vegada hagi mort la darrera germana, els espais que ocupen elles ara els ocupi qui determini el seu orde.
El 28 de juliol del 2015 es fa l´escriptura pública dels contractes. En el text el notari torna a esmentar la supeditació a l´autorització de l´Església. Durant aquest temps, no hi ha hagut cap resposta del bisbat. El 2 de desembre les germanes li fan un requeriment notarial per tal que doni la seva autorització. Lamenten utilitzar aquesta via, però diuen que és l´única que han trobat «davant la impossibilitat de parlar-ne directament». El 26 de gener del 2016 el bisbat els envia una carta. Seguint indicacions del bisbe, les requereix formalment a cessar de rebre qualsevol servei de la fundació «des d´aquest mateix moment» i conclou que «no podem, en aquests moments, atorgar la llicència corresponent». Les germanes contesten al bisbat el 24 de febrer del 2016 que no pensen trencar peres amb la FSSM.
L´ordre de marxar
El 8 de juliol el bisbat escriu a la FSSM. Li dóna 30 dies com a màxim per «atorgar document públic, conjuntament amb les germanes caputxines, declarant la nul·litat dels contractes atorgats» i per deixar el convent i de prestar cap servei a les germanes. La FSSM contesta el bisbat el 2 d´agost. Li comunica que el seu requeriment de donar les prestacions per acabades «està fora de lloc». L´11 d´octubre les germanes remeten al bisbat l´acord de la seva presidenta federal a l´operació i les dues taxacions del convent per un import d´1,5 milions d´euros (la primera taxació era de 995.615.000 euros), i el 17 d´octubre fan el mateix amb el secretari de la Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, que encara no ha respost. Finalment, l´11 de novembre, en una reunió entre respresentants del bisbat i la FSSM, el primer li requereix el mateix que ja va fer el juliol a canvi de mantenir vives les converses.
