El bisbat de Vic ha volgut defensar la seva intervenció, per encàrrec de la Santa Seu, en l´operació de cessió del convent de les caputxines a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) per fer-hi una residència per a ancians. Ha retret que es donés l´acord per fet «quan no s´ajustava al Dret Canònic i la Santa Seu el va declarar nul». L´acusació de precipitar-se feta per l´estament eclesiàstic ha estat resposta pel director general de la FSSM, Manel Valls, el qual ha assegurat que «si alguna cosa no hi ha hagut és precipitació».

Per boca del seu delegat de mitjans de comunicació, Francesc Xavier Bisbal, i a preguntes de Regió7, el bisbat ha volgut deixar clar que el seu paper en l´acord de cessió de les monges caputxines del carrer de Talamanca del seu convent a la fundació que gestiona l´Hospital de Sant Andreu no ha estat «per encallar res» sinó per «fer les coses bé». Insisteix que tant el Dret Canònic com les constitucions de les caputxines «fan que la cessió hagi d´estar aprovada per la Santa Seu», que és del que, afirma, s´està pendent ara.

Per part de la fundació, Valls ha explicat que quelcom que demostra que no es va voler córrer en cap moment i que es va actuar amb prudència és que, abans de formalitzar l´operació per escrit, la fundació va estar «més d´un any tenint cura de les monges». Recalca que li consta que tots els documents indicaven que les coses s´estaven fent correctament i segons les autoritzacions pertinents. Quant al fet que la Santa Seu anul·lés l´acord, afirma que ningú no els ho va comunicar.

L´imprescidible vistiplau de la Santa Seu en contrast amb el fet que, inicialment, no hi tingués un paper aparent, el podria explicar que, mentre que la taxació que tenien les germanes de la propietat era inferior a 1,5 milions d´euros, les dues darreres taxacions, en les quals va col·laborar el bisbat, van situar el valor del convent en prop dels 2,5 milions d´euros i, segons el Dret Canònic, quan una propietat supera 1,5 milions d´euros, cal demanar permís a la Santa Seu per vendre-la o cedir-la.

Aquest argument no lligaria amb el que aporta el bisbat, segons el qual des del primer dia la darrera paraula la tenia la Santa Seu, que, recordem, ha nomenat el bisbe de Vic, Romà Casanova, comissari pontifici per tal que, com a intermediari seu, es faci càrrec de tot el concernent al convent, tenint en compte que aquest no té abadessa des del 29 de maig del 2015. Això fa, per tant, que Romà Casanova hi mani en tot.

El bisbat ha explicat que «la intervenció de la Santa Seu nomenant un comissari vol ajudar que aquest final [el de segles de vida monàstica a Manresa per part de les caputxines] sigui correcte». Ha desmentit, alhora, que hi hagi algun interés econòmic al darrere. «Si les caputxines, en lloc de cedir la propietat, l´haguessin venut a un banc, el bisbat tampoc n´obtindria cap benefici econòmic, ni directe ni indirecte. El benefici quedaria en mans de l´orde de les caputxines», que té la seva casa central a Saragossa.

A hores d´ara, al convent de les caputxines hi queden quatre monges, ja que dues més que també en formaven part estan ingressades. La manca de relleu i l´avançada edat de les germanes és el que les va portar a buscar una sortida per a la propietat del carrer de Talamanca que fos d´utilitat per a la ciutat. La solució va ser cedir-la a la FSSM per fer-hi una residència per a ancians. Alhora, la fundació es va comprometre a tenir cura de les germanes que hi queden, com així ha fet. Sobre això, el bisbat ha volgut remarcar que «una cosa és l´atenció sanitària i personal a les monges, i una altra cosa és l´observança i l´economia, que són les facultats del superior major i que ha assumit el bisbe de Vic» mercès al seu nomenament per part de la Santa Seu.