La cessió fallida del convent de les caputxines frustra ampliar un carrer i obrir una plaça a Manresa

En el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) actual, el del 1997, el convent de les caputxines està qualificat com a equipament religiós. Això canviarà quan s’aprovi el nou pla, previsiblement el març vinent. El document obre el ventall de claus dins d’equipament, de manera que es pugui ampliar la part edificada. A canvi, es compensa la ciutat cedint espai de la finca per a ús públic. Un espai que permet ampliar el carrer d’Òdena, el vial que ressegueix el mur de la finca en paral·lel al carrer d’Alfons XII, i fer una plaça a la confluència del carrer d’Òdena amb Arbonés .

Això és el que possibilitava l’acord entre la FSSM i les monges. Segons el seu pacte, fet públic el 30 de gener del 2014, les monges cedien el convent a la fundació per fer-hi una residència per a ancians i, a canvi, la fundació es comprometia a cuidar fins al final les monges que hi queden. A dia d’avui n’hi viuen quatre. La marxa de la FSSM del convent per ordre del bisbat atura en sec qualsevol previsió de convertir-lo en un espai assistencial.

Ampliant els usos d’equipament, el nou POUM permet incrementar l’edificació al convent, la qual cosa no seria possible si continués sent un equipament exclusivament religiós. A canvi, hi ha una cessió obligatòria i gratuïta del sòl per a aprofitament públic que arriba al 35%, si bé és un tema que s’ha d’acabar de concretar.

L’espai d’aquesta cessió serviria per ampliar l’estretíssim carrer d’Òdena i per fer una plaça entre aquest vial i el carrer d’Arbonés. Aquesta és la opció que contempla el document del POUM, però hi ha una versió alternativa, que passaria per fer que l’actual espai destinat a horts, que suposa més de la meitat de la finca, i que ara envolta un mur de pedra, esdevingués semipúblic com ja ho és, per exemple, el jardí de l’Hospital de Sant Andreu de la FSSM; és a dir, que la ciutadania en pogués gaudir, cosa que ara és impossible.

Veïns de la plaça de la Reforma van al·legar en defensa de les vistes que tenen actualment, de manera que, en el possible cas que es construís a la finca per ampliar l’edificació existent, l’edifici no fos més alt de dues o tres plantes.

La joia de l’edifici: el claustre

Una de les joies del convent de les caputxines és el claustre, amb columnes i capitells gòtics del segle XIV o XV. Són peces que hi havia a l’antic monestir de Valldaura, a prop de la plaça del mateix nom, que es va enderrocar durant la guerra civil catalana del 1465. Més tard, es va reconstruir al convent de les caputxines.

«Un espai estratègic»

Demanat sobre el que pot representar per al sector el que contempla el pla general, el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó, valora que el convent «és un espai estratègic del barri que ha de funcionar, no només com a equipament, sinó també com un pulmó verd amb un ús molt més públic» que l’actual, ja sigui mitjançant la cessió d’espai públic o funcionant com a espai semipúblic amb el recurs d’obrir-lo a la ciutat.

Marc Aloy, regidor d’urbanisme, remarca que, «com a Ajuntament i com a ciutat, el que ens agradaria és que tingui un servei públic lligat al Barri Antic». Quant al tema urbanístic, assenyala que «ara tenim el carrer d’Òdena, que és molt estret i que, a més a més, té un mur» i aquesta situació «es pot millorar de moltes maneres: ampliant el carrer o fent que la tanca, enlloc de ser un mur sigui transparent com a Casa Caritat, de manera que puguis veure que a l’interior hi ha uns horts ben cuidats o bé uns jardins o el que sigui. El que hem d’intentar és millorar l'espai públic». Ja estrictament sobre el tema de l’acord frustrat monges-FSSM, assegura que «hi destinarem tots els esforços. Ho va dir l'alcalde i jo ho reitero: posarem tot el que puguem de part nostra per reconduir la situació».

L’Associació de Veïns del Barri Antic va celebrar aquesta setmana una assemblea i, entre els temes que van tocar, hi havia el del convent de les caputxines. Anna Martínez, presidenta de l’ens veïnal, comenta que el sentir general va ser que «és un equipament que ha de ser per a Manresa i s’ha de tirar endavant el pla previst» i que «si cal anar a parlar amb el bisbat s’ha de fer i insistir». Considera, quant a les contraprestacions que inclou el POUM, que, «igual que la transformació dels Quatre Cantons va servir per oxigenar el sector», en aquest cas seria igual.

Esponjar el sector

Dues veus coincidents a l’hora d’opinar vers l’acord pel qual el convent havia de servir per fer-hi una residència per a ancians les posen l’arquitecte i anterior regidor d’urbanisme, Ramon Bacardit, i l’actual delegat al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Enric Masana.

Barcardit recorda que «el Barri Antic té moltes carències i una és la manca d’espai públic i placetes, i aquest es un espai que brindava aquesta possibilitat». Parla d’un esponjament «amb l’obertura o semiobertura d’espais al públic», per exemple, fent més permeable el mur del carrer d’Òdena, i també de la recuperació del claustre i demés espais patrimonials. Quant a l’ús, però, pensa que seria millor un altre tipus d’equipament, com una residència d’estudiants, que pogués generar negoci al voltant: restaurants, bars, llibreries». Masana coincideix del tot amb ell en aquest ús. Parla d’un equipament que «sigui sostenible en el temps, amb una activitat lligada a gent jove. No penso que una residència d’avis sigui la millor manera de revitalitzar el casc antic sinó més aviat una residència d’estudiants o un espai per a l’associacionisme juvenil». Sigui com sigui, valora com a molt positiu que el convent passi a ser de la ciutat, «per dos motius: per recuperar espai al casc antic, en una de les zones més tocades i amb manca de vida i activitat, i per recuperar el claustre, de manera que pogués ser un element urbà obert al públic en unes hores determinades».