Les rebaixes ja no són el que eren. Com a mínim és la sensació unànime que expressaven ahir clients i comerciants que passejaven per Manresa el primer dia de la campanya d´hivern. I és que, majoritàriament, això és el que feien: passejar, i, si s´esqueia, compraven, però ni de bon tros com a obligació per la quantitat de descomptes que omplien els aparadors.

«N´hi ha gairebé tot l´any», explicaven Joan Manel i Josep Maria Fernández, dos germans de Manresa que caminaven pel carrer del Born. Portaven una bossa amb una capsa de sabates que s´acabaven de comprar, però «ha estat tot molt improvisat, perquè no teníem res previst». I com ells, bona part dels vianants que ahir hi havia al centre de la ciutat, gairebé com qualsevol altre dissabte. Si no fos pels rètols de rebaixes i pels cartells amb descomptes davant dels productes exposats a les botigues, ningú no diria que ahir començava una llarga campanya de rebaixes. Possiblement, aquesta és la qüestió, que la campanya cada vegada s´allarga més, i s´arriba a allargar tant que es dilueix, i ja costa distingir entre les rebaixes, el Black Friday, o la shopping night.

És el que té tanta oferta, i que sigui sostinguda durant tant temps. «Sempre va bé comprar més barat, però amb tantes ofertes et colen col·leccions d´altres anys, i a vegades no val gaire la pena l´esforç d´aprofitar-ho», deien Jessica Molina i Xavier Carol, una parella de Sant Joan de Vilatorrada que ahir s´havia comprat algunes peces de roba. A pocs metres de distància, Esperança Serra i Lluís Trulls, un matrimoni de Manresa, es miraven l´aparador d´una sabateria sense la intenció aparent de comprar res: «venim de fer un cafè i, com que és dissabte, aprofitem per fer un volt», sense gairebé ni adonar-se que començava el període de rebaixes.

El carrer del Born, el Guimerà, el carrer Sant Miquel o el carrer Nou feien goig de veure amb gent passejant amunt i avall, però n´hi havia ben pocs de carregats amb bosses, i es podien comptar amb els dits de la mà els que en portaven més d´un parell. I això que «la majoria de la gent que vol anar de rebaixes té de referència el dia 7», explicava el responsable de DP Shoes, Adrià Rovira. I és que alguns comerços s´havien anticipat amb descomptes nadalencs (o, en alguns casos, des de la fira de Sant Andreu), però que els clients no van aprofitar tant com els comerciants haurien desitjat. «Ni de bon tros, les rebaixes donen el que havien donat abans», explicava Maria Antònia Flotats, d´Olga Martínez Moda, entre altres coses, «perquè la gent no té el poder adquisitiu que tenia abans per comprar».

De fet, alguns clients no s´havien assebentat que les rebaixes podien començar abans. «Jo ni ho sabia», explicava la manresana Maria Roca. «Com que encara tinc vacances i és dissabte, he sortit», però assegurava que viu aliena a les rebaixes. Això sí, «he trobat un anorac per al meu fill molt bé de preu».

L´excepció a la passivitat per les rebaixes la marcava el navarclí Xavier Sagués, que va sortir a comprar amb la seva dona i el seu fill «aprofitant que avui hi ha més descomptes que dies enrere». Sortien d´una sabateria on tres senyores carregades amb bosses miraven l´aparador. «No som gaire de rebaixes, però avui hem aprofitat per fer-nos passar els Reis», explicava Sònia López. L´acompanyaven la seva mare, Montse Ruiz, i la seva tieta Mari Carmen, també plenes de bosses «amb sabates, roba i jerseis. avui ens sentim com a Pretty Woman!».

Però queden lluny aquelles cues, aglomeracions i empentes per trobar el millor saldo que es repetien any rere any a cada inici de la campanya de rebaixes. Les corredisses ja són història, i tot apunta que, en aquest cas, mai més es repetiran.