Què s´entén per qualitat a la universitat? No es donava per fet?
Tothom la donava per feta, però ningú no la mesurava. Tu pots dir que tens molta qualitat, però com es mesura? S´han buscat indicadors que garanteixin aquesta qualitat. Es tenen en compte temes com la bona formació acadèmica, la satisfacció de l´alumnat, el rendiment acadèmic de l´alumne... Una universitat que aprovi tothom no és un bon senyal i si suspèn tothom tampoc. També, qualificacions del professorat, si tens professorat expert en l´àmbit que exerceixes, nivell d´internacionalització, qualitat de les infraestructures... Cada sis anys les agències de qualitat ens visiten per mirar que tot allò que has anat dient als informes sigui cert. Això és obligatori per a totes les universitats, i els informes són públics.
Com va sorgir la possibilitat d´entrar a la FUB després del periple per Birmingham, Girona i l´Abat Oliba?
Em venia de gust fer un canvi, estar més a la vora de casa i treballar en una institució com aquesta. Vaig enviar el currículum per fer docència a Educació Infantil. Llavors va passar allò de ser al lloc adequat en el moment just. El servei d´idiomes a la FUB era molt incipient i el tema de la qualitat l´estaven portant internament i calia donar-hi una empenta. Era el que havia estat fent a l´Abat Oliba fins aleshores.
Després va venir el deganat de Ciències Socials...
El 2015 hi va haver el canvi d´escola universitària a facultat. Se´m va proposar si volia assumir el deganat. Al capdavant dels dos graus de Ciències Socials hi ha els dos directors, Jordi Conca, d´ADE, i Montserrat Pedreira, d´Educació Infantil, que porten el pes dels estudis i en són els experts. La meva part és més estratègica, de gestió i de supervisió.
Ara s´hi afegeix el vicerectorat. Què implica això?
La UVic-UCC té un rector i quatre vicerectors. A Manresa hi ha un únic vicerectorat. Jo bàsicament hi veig dues funcions: vetllar per la qualitat, el rigor acadèmic, el bon funcionament de tota l´activitat acadèmica i potenciar-la i impulsar-la. I per altra banda fer tot això en consonància en el marc de la UVic-UCC. Això requereix estar contínuament en contacte amb l´equip del rectorat.
La Universitat de Vic és més gran que Manresa. Això pesa?
És cert que eren universitat i nosaltres un centre adscrit. Això no ho podem perdre de vista. No he tingut la mai la sensació d´imposicions. L´esperit ha sigut constructiu. Tenim un mateix objectiu, que és posicionar bé la universitat, i aquesta és la clau. Al final el que volem tots és que la UVic-UCC surti reforçada i sigui una bona universitat, perquè és la nostra. Jo penso que tothom ha sigut generós, tothom ha sabut en quin moment calia cedir i en quin moment calia fer valdre les seves posicions.
