La benedicció a la plaça de Crist Rei, amb unes 600 persones, no va ser l'única que es va omplir, aquest diumenge, pel celebrar el Diumenge de Rams. Incloses les que es van avançar a dissabte, n'hi havia una vintena i, poc o molt, totes tenen el seu públic. Igualment, se'n van fer a la majoria de municipis.

Crist Rei, per la seva centralitat i tradició, és la que va aplegar més gent. La benedicció va tenir lloc a 1/4 d'1 del migda, seguida d'una actuació dels Armats. Un parell d'hores abans, però, ja hi havia altres llocs on s'havia celebrat. És el cas de l'Hospital de Sant Andreu, a les 10 del matí, amb una mitjana d'edat dels assistents alta. Mossèn Amat Berenguer va ser l'encarregat de beneir els rams després de recordar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem i de llegir l'evangeli. A l'església, que era plena, tot eren branques de llorer i d'olivera. Una parella amb una criatura, l'única que hi havia, va explicar a aquest diari que hi havien anat perquè tenien un familiar ingressat a l'hospital. Feta la benedicció, amb mossèn Amat passant pel corredor central de l'església i llançant l'aigua beneïda als rams, es va procedir a celebrar una missa.

Una hora més tard, la benedicció va tenir lloc a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, a la barriada de Mion-Puigberenguer i el Poal. En un espai exterior a tocar de l'església, en uns graons en forma de semicircumferència, mossèn Joan Aurich va adreçar unes paraules als presents, que van omplir tot l'espai, i va fer una breu lectura. Va destacar que l'acte que celebraven ahir era un acte d'amor. Ell va llançar l'aigua beneïda mullant una branca de llorer, cosa que va divertir els més menuts. Després, acompanyats per la veu i la guitarra de Joan Vilamala, van enfilar plegats cap a l'església per a la missa.

En aquesta celebració hi havia més varietat d'edats i no tota la gent era del barri. N'hi havia del Suanya i de Monistrolet, per posar dos exemples. Agustí Marín i la seva família, veïns fins fa poc del barri de la Plaça Catalunya, explicaven que van cada any a la Mion pels lligams amb la parròquia i el barri i perquè els agrada com fa la celebració mossèn Aurich, «perquè parla d'una manera molt propera i entenedora». Dolors Álvarez, de Sant Vicenç, hi va anar amb el seu fill, Jaume Trulls, perquè ell va fer la catequesi amb Aurich. El Jaume, que duia un palmó, comentava que el que més li agradava era el moment de beneir-lo.