El que sabem de la història de Manresa no seria el mateix sense ell. Pel que fa tant a recerca com a a publicacions. Va fer visible i útil l'arxiu comarcal i va ser fundador del Centre d'Estudis del Bages. Mossèn Josep Maria Gasol Almendros, cronista oficial de Manresa i arxiver durant trenta anys, doctor en Arqueologia cristiana i professor d'història, geografia i religió, va morir dilluns a la nit als 93 anys i deixa rere seu una vida dedicada a recuperar i preservar la història de la ciutat. El funeral tindrà lloc avui, a les 12 del migdia, a la basílica de la Seu. L'oficiarà Romà Casanova, bisbe de Vic, diòcesi de la qual Gasol era el mossèn amb més anys de sacerdoci. Hi participarà la Capella de Música de la Seu.
El finat, que fa un mes que vivia a la residència de monges del carrer de Magnet, serà enterrat al panteó familiar del cementiri municipal de Manresa i, per desig exprés, portarà la Creu de Sant Jordi que va rebre l'any 1991. Deixa tres germans (Pere, Ignasi i Maria Dolors) dels sis que eren i dotze nebots. Ell era el segon més gran.
El futur del seu llegat
Ahir, la seva germana petita, Maria Dolors, el definia com «una persona molt estudiosa, molt intel·ligent i que també tenia el seu caràcter». Apuntava que «complir anys li agradava, però fer-se vell l'angoixava» i, també, que «mai no va entrar en el tema de les noves tecnologies».
Pel que fa al vast llegat que deixa Gasol, explicava que la idea és que la documentació passi a l'arxiu de la ciutat, la pintura d'autors manresans, al museu i els llibres, a la biblioteca. Com a anècdota, recordava la important col·lecció de mussols que tenia pel fet de ser el símbol de la filosofia i perquè mussol lliga amb Gasol, com va explicar ell mateix en una entrevista a Regió7 l'any 90. I que també tenia molts objectes religiosos. Quant al pis del carrer de Casanova que li va cedir Caixa Manresa pels seus serveis com a cronista oficial de la ciutat, passarà a la Fundació La Pedrera.
El manresà va conrear la fama de no ser un home de caràcter ni de tracte fàcil. Això no impedeix que se'l pugui considerar com el notari de la història de Manresa. L'any 2001, en una entrevista per al butlletí dels Amics de l'Art Romànic, que ara presideix el seu nebot Francesc Gasol, va explicar que va ser el seu pare qui li va encomanar la curiositat per la història.
Preguntat per Regió7, el bisbe Romà en va destacar, ahir, que ha «viscut sempre amb esperit de servei» i el va definir com «un referent per a moltes persones que han acudit a ell per a tot tipus de consell. Amb una gran estima a tota la diòcesi, on ha col·laborat en tot el que se li ha demanat, especialment a través de la Comissió de Patrimoni Cultural». Explicava que «la setmana passada vàrem poder celebrar plegats els 70 anys de sacerdoci, juntament amb el capítol, en un ambient de germanor i alegria».
Un arxiu com Déu mana
Marc Torras, director de l'Arxiu Comarcal, que va treballar un parell d'anys amb Gasol abans que es jubilés, recordava que, sent professor a la Universitat Laboral de Tarragona-l'actual Rovira i Virgili-, l'Ajuntament de Manresa -l'alcalde Joan Moll- el va anar a buscar per fer d'arxiver perquè el que hi havia aleshores ja era molt gran. Va ser nomenat el 1960 i el 1977 ho va ser com a sotsdirector del museu comarcal, càrrec que a la pràctica era el de director perquè aleshores el museu depenia del Museu Arqueològic de Barcelona i el director era allà.
«L'arxiu era un apèndix del museu i el que va fer ell va ser separar-ho portant-lo al segon pis perquè fos un arxiu com Déu mana, amb els dipòsits correctes i una sala de consultes on la gent podia accedir. El va organitzar perquè, tal com se'l va trobar, no hi havia res. Va muntar el tema fotogràfic i la part de les publicacions de revistes i diaris de Manresa i el Bages, i va separar la documentació de l'Ajuntament de la resta; les esglésies, els convents enderrocats, les entitats, perquè abans d'ell estava tot barrejat». Ho va «conservar i ho va fer consultable, i això va comportar els inicis d'una documentació racional» i «que es creés un cert nucli d'estudiosos». «Jo vaig entrar a l'arxiu l'1 de juliol del 1988 i el tracte amb ell va ser el de mestre i aprenent. Hi vaig aprendre moltes coses».
Si ha de triar una obra seva, Torras es queda el seu llibre de la Seu. També n'esmenta els «opuscles, publicacions petites i articles al diari Manresa, i la seva història de la Caixa d'Estalvis i la de Manresa del 1900 al 1950».
Completament pioner
Un altre alcalde, Ramon Roqueta, rememorava l'historiador Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages (CEB), va ser l'encarregat d'encomanar a Gasol la creació d'un CEB «com a suport del museu i l'arxiu. Aleshores, ja se n'havien creat molts perquè nosaltres som el número 44». L'activitat va començar l'any 78: «Un cop al mes, una sèrie de gent anava a l'arxiu el dissabte a la tarda i hi presentava la seva investigació. Va ser la llavor. Hi havia el Gasol i un grup d'estudiosos: Xavier Sitjes, Josep Oliveras, Llorenç Ferrer...».
El centre es va crear el 1979 -l'any vinent farà 40 anys- i el primer president va ser ell, fins al 1987. Ahir, Comas destacava de l'obra de Gasol la seva història de Manresa explicada als infants. «Una obra que és cabdal, no tant pel contingut com per l'impacte que va tenir. Era molt didàctica i va arribar a moltes generacions d'infants que no en tenien ni idea. La gent conserva aquell llibre, que va ser completament pioner». Personalment, el definia com algú «molt selectiu» i de tracte i ego complicats.
Maria Pilar Pla, presidenta dels Amics de la Seu, que treballen per la preservació del temple, de la qual era membre Gasol com a canonge del capítol de la Seu, explicava que «feia bastants anys que no venia per motius de salut». Va voler agrair els seus llibres sobre la basílica, «que són un referent».
