Minimitzar el risc d'incendi, com els que va devastar Notre Dame, en el grans temples de la Catalunya Central no és un tasca senzilla. Els centres de culte més importants apliquen mesures per evitar incidents greus, però els responsables reconeixen que elaborar plans antiincendi és complex perquè les actuacions no han de malmetre l'arquitectura històrica dels edificis, i és difícil trobar detectors de fum adaptats a les dimensions d'aquestes voluminoses construccions. Tot i admetre que el risc zero no existeix, asseguren que es curen en salut.

Va ser molt més que la destrucció de bona part de la catedral de París. Les flames van devorar un símbol de la cultura de l'Europa oriental, un monument de la identitat francesa. Però arreu hi ha edificis històrics i temples que, més enllà del fet religiós, formen part del llegat històric d'una col·lectivitat. A Manresa, la basílica de la Seu dona aquesta empremta a la ciutat. I a la Seu, com a la resta de temples més emblemàtics de la regió, pren mesures per evitar focs greus com el de Notre Dame. De fet, l'incendi que va afectar el claustre el 14 desembre del 2012, l'endemà de la festivitat de Santa Llúcia, va ser una advertència del perill.

Mete Codinach, responsable de les qüestions turístiques i culturals, s'ha encarregat personalment de l'aplicació de mesures de seguretat. «Vaig consultar tres empreses que comercialitzen detectors de fum, amb l'objectiu de col·locar-ne, però la basílica és massa alta i no funcionen en un espai d'unes dimensions tan grans. Un altre aspecte a tenir en compte són els accessos. No podem posar portes antipànic perquè trencarien l'arquitectura històrica», destaca. Tot i això, Codinach assegura que són minuciosos i se segueix la normativa.

Hi ha extintors repartits per tot l'espai i recentment s'ha incrementat la seguretat amb la instal·lació de càmeres de videovigilància i alarmes. Un altre aspecte que es té en compte és quan s'hi celebren actes amb una afluència important de públic. «Totes les portes d'accés estan ajustades per si s'hagués d'evacuar la gent», assegura.Montserrat, inversions sempre

Al monestir de Montserrat, un dels temples més importants del país, que cada any rep 2,5 milions de visitants, les actuacions antiincendis són una de les prioritats. Les inversions són constants, sobretot des que el 2017 va entrar en vigor el nou reglament antiincendis. El director de seguretat de Montserrat, Jesús Alcantarilla, assegura que s'estudien «els elements constructius de cada àrea del monestir» i que estan elaborant un pla antiincendi «per unificar criteris a tots els recintes, incloent-hi l'ermita de Santa Cecília».

Hi ha detectors als punts més sensibles, a les zones superiors, a les cobertes i a la biblioteca. «Hi ha mànegues i extintors. Actualment, si hi ha un incident, salta l'avís al centre d'alarma, i els vigilants hi van. En el cas que hi hagi un foc, avaluen si hi poden fer front amb les eines per extingir-lo o avisen els cossos d'emergència. Ara, a més, estem mirant de treballar en l'extinció automàtica per gas, ja que l'aigua podria malmetre elements patrimonials importants, sobretot a la biblioteca», explica Alcantarilla, i afegeix que en les qüestions de seguretat «un 90% és prevenció, un 5% és la reacció i un 5% de sort» o que «depèn de la Mare de Déu», bromeja.

La catedral de Solsona i el santuari de Queralt, a Berga, són altres temples importants de la regió central a on també s'hi fan actuacions per evitar incendis. Carles Freixes és arquitecte tècnic i expert en restauració de monuments de Solsona, i assegura que en aquests dos temples s'hi fan actuacions, i que «la instal·lació elèctrica està al dia per evitar incidents». Apunta, però, que hi ha altres construccions històriques arreu del territori, sense tanta concurrència, que no reben un manteniment constant i que, per tant, hi ha més perill que pugui sorgir un incident.