A les fàbriques de Sant Pau que, quan les van pintar, es van passar a dir fàbrica Blanca i fàbrica Vermella, hi van arribar a treballar 300 persones. Les mateixes que, ahir a la tarda, les van visitar en grups de 25 seguint la penúltima sortida de les Visites a la Manresa Desconeguda de la festa major.

Els assistents van rememorar el passat industrial de la ciutat de fa 160 anys. La Blanca la van construir el 1859 i la Vermella, el 1866. Malgrat els intents dels organitzadors, no va ser possible entrar en cap de les dues. La més vella allotja actualment uns trasters industrials de lloguer que n'han compartimentat l'interior i, per tant, l'han desallotjat de la seva distribució original. Quant a la Vermella, on no hi ha activitat d'ençà que les van tancar per la crisi del tèxtil, els anys 60, en comparteixen la propietat un banc de Madrid i unes germanes residents al Baix Llobregat. En alguns pisos d'aquesta fàbrica hi ha okupes. Per contra, als de la Blanca encara hi viuen famílies d'extreballadors.

El recorregut per l'exterior de les dues construccions va començar per la resclosa i el canal. L'historiador Francesc Comas, un dels set guies, va explicar que al costat del Cardener, entre Sant Joan i Castellgalí, hi va arribar a haver fins a quinze fàbriques tèxtils.

El breu trajecte pel costat del riu va permetre constatar que al tor-rent de Sant Pau només hi queden les escorrialles de la Sèquia i que la riba és poc més que un espès canyissar. Ja al costat de la fàbrica Vermella, després de buscar una ombra desesperadament, sobretot els primers grups, Comas va explicar els tractes i casaments entre fabricants per mantenir controlada la propietat. No hi va mancar l'anècdota que tot bon guia ha de tenir desada a la butxaca. Ramon Aguilera, un dels gendres del promotor, Gaspar Pla, que va tenir quatre filles, va mantenir una relació sentimental amb la institutriu que ell i la seva esposa -que el va abandonar i se'n va anar a Cuba- havien contractat. La dona, coneguda com la Mamita, va fer aixecar una casa a Igualada que es coneix com ca la Mamita.

De la fàbrica Blanca, l'historiador i col·laborador de Regió7 en va explicar que a final de la guerra se la va quedar Betrand i Serra, propietari de la Fàbrica Nova, la qual cosa explica que el bloc de pisos per als treballadors que hi va fer construir s'assembli als del car-rer de Betrand i Serra. Aquí, els treballadors tenien aigua corrent -cosa que no tenien els veïns del barri de Sant Pau-, llum i carbó de franc. La turbina i la màquina de vapor van protagonitzar la penúltima parada de la visita. Avui, toca el refugi antiaeri de la Renfe.