La borrasca Glòria, que va assotar Catalunya la setmana del 20 de gener, ha deixat a Manresa el cinquè gener més plujós dels últims cent anys. La xifra de litres per metre quadrat recollits a la ciutat durant el mes passat és de 115,1, una dada poc habitual en un mes que acostuma a ser dels més secs de l'any.
Si ens fixem en els registres de pluja a Manresa del darrer segle, obtinguts de l'estació meteorològica de la Culla, només hi ha quatre anys que superen el 2020 en precipitacions al gener. Són el 1979, amb 172,6 litres per metre quadrat; el 1996, amb 135,8 l/m2; el 1941, amb 128,4 l/m2; i el 1946, amb 118 l/m2. Els 115,1 litres caiguts a la capital del Bages durant el mes de gener passat el situen en el cinquè lloc del rànquing, i supera per una dècima el gener del 1930, quan van caure 115 litres.
Aquesta xifra gairebé quadruplica la mitjana de precipitacions registrades el mes de gener dels últims cent anys, situada en 30,2 litres per metre quadrat (o 30,2 mil·límetres, que són les dues mesures utilitzades per a la pluja). Per sota d'aquesta mitjana només trobem la dels mesos de febrer, amb 29,6 l/m2, i juliol, amb 29,9 l/m2.
El càlcul s'ha fet a partir dels registres recopilats pel Camp d'Aprenentatge del Bages (a la Culla). Del 1920 al 1985 són dades extretes de l'anuari estadístic de l'Ajuntament de Manresa. Hi falten alguns anys i períodes (el 1939 i del 1948 fins al 1955), dels quals no es disposa de dades oficials. A partir del 1986 són dades pròpies de l'Estació Meteorològica Automàtica (EMA) que hi ha a la Culla, l'única que queda a Manresa, i que forma part de la xarxa d'estacions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
Tal com ja va explicar Regió7Regió7, actualment a Manresa no hi ha cap més estació meteorològica oficial, ni estatal ni del Servei Meteorològic de Catalunya (vegeu edició del 7 d'agost del 2019). La més propera a la capital del Bages és la que hi ha a Artés, tot i que està ubicada en un punt baix en una vinya i els valors que dona són «extrems», segons fonts expertes consultades per aquest diari.
Un temporal sense precedents
El Glòria va deixar un panorama desolador en molts punts del país a causa dels forts aiguats, ventades, nevades i un temporal marí sense precedents. A la Catalunya Central, el desbordament del riu Llobregat va provocar els pitjors danys a Sallent i Castellbell i el Vilar; les nevades van deixar centenars d'usuaris sense llum a l'alt Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i l'Anoia; i entre les almenys quatre víctimes mortals del Glòria a Catalunya -continua desaparegut un mariner filipí que va caure a l'aigua al port de Palamós- s'ha de lamentar la pèrdua d'un veí de Jorba, Jaume Teixé, que va ser arrossegat pel riu Anoia quan travessava un gual amb el seu vehicle per anar a portar pa a Sant Martí de Tous.
Al Bages, les conseqüències dels aiguats han portat els municipis de Sallent i Castellbell a demanar responsabilitats a l'administració per la manera com es va gestionar el desembassament del pantà de la Baells, que va fer desbordar el riu Llobregat en alguns punts, i també a exigir informació més precisa quan el riu pugui créixer de forma sobtada.
Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el dimecres 22 de gener el punt més àlgid pel que fa al cabal del riu Llobregat es va donar a les 4 de la tarda al control de Castellbell, un cop ha recollit l'aigua del Cardener i de la riera Gavarresa, quan va arribar a portar 224,6 m3/segon, xifra 28 vegades la quantitat que porta habitualment. L'endemà, però, les xifres encara van ser més esfereïdores. A les 6 de la tarda del dijous 23 de gener, a Castellbell, el riu baixava amb un volum de 705 m3/segon. A aquella hora ja s'havia desbordat i havia provocat la inundació de diverses zones properes, i l'Ajuntament va haver de desallotjar el polígon de la Bauma I i del Burés.
