El director de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona, el manresà Xavier Obradors, va demanar ahir al vespre un lideratge polític «eficient» per plantar cara a la crisi climàtica «perquè no hi ha pla B. L'alternativa és la catàstrofe».

El científic va participar en l'acte organitzat per l'entitat ecologista Meandre al qual van assistir més d'un centenar de persones que van seguir com van poder la intervenció a tota velocitat d'Obradors, en la qual va intentar comprimir el trencaclosques més complex al qual s'enfronta la humanitat: canviar el comportament energètic o extingir-se.

Obradors va voler posar marcs i deixar clar que de l'horitzó de 30 anys amb què es treballa per introduir canvis que permetin mitigar la crisi climàtica, els deu primers seran clau.

Així que ens trobem en una situació en què s'ha passat de la inexistència d'una consciència sòlida i global del canvi climàtic a ser al caire de l'abisme.

Va exemplificar amb la projecció d'un acudit el que volia dir. Una persona a la qual l'aigua li arriba gairebé al nas demana a una altra si no tocaria tancar l'aixeta que raja de valent al costat. I l'altra li respon que caldria fer una comissió per analitzar-ho. Ho diu mentre s'empassa aigua.

Va ser un toc d'humor en una intervenció farcida de xifres i gràfics impossible de resumir -tot el material es trobarà accessible a la web de Meandre- però de la qual es poden destacar alguns aspectes.

El primer seria el del lideratge polític eficient. En un planeta en el qual l'edat mitjana a l'Estat espa-nyol és de 83,2 anys i la d'Etiòpia 54,5 anys, la intervenció ha de ser global, però al mateix temps molt sectoritzada i en múltiples fronts. I algú ha d'harmonitzar tot això. Que uns països redueixin la seva petjada energètica a base de consumir productes dels que l'augmenten no soluciona res.

L'investigador, especialista en superconductors, va voler que la complexitat del problema no tapés la perspectiva de solucionar-lo. Va dir que aprofitant adequadament una hora de producció energètica del Sol, la Terra podria funcionar durant un any; que al mar del Nord hi ha força eòlica suficient per a tot Europa i que posant la mateixa superfície de plaques fotovoltaiques que d'autopista hi ha als Estats Units també funcionaria aquell país: «I el metre quadrat de placa fotovoltaica és més barat que el d'autopista. Així que és possible», va dir.

Va celebrar relativament la consciència social de la necessitat de canvi de paradigma energètic, perquè arriba quan ja no hi ha alternativa. «No hi ha pla B», va dir fins a tres cops.

En el canvi de paradigma, el coneixement científic és imprescindible, no ja per aturar el canvi climàtic, «perquè no el podem aturar», sinó per «mitigar-lo».

Però també va advertir que és necessària «la sobrietat energètica», deixar de consumir energia forassenyadament. En aquest moment la mitjana per persona és l'equivalent de 7 tones l'any de diòxid de carboni.

Els nanomaterials, els superconductors, les renovables, la quarta revolució industrial que ha de sorgir com a quadratura del cercle no seran suficients si no es canvien d'una vegada els llums curts pels llargs.