15 de juny de 2020
15.06.2020
Regió7

«El més dolorós ha estat no haver pogut acompanyar els malalts»

L'arxipreste de Manresa, mossèn Joan Antoni Castillo, explica que «aquesta realitat ens ha fet veure que som febles»

14.06.2020 | 23:27
L'arxipreste de Manresa, mossèn Joan Antoni Castillo

Com ha afectat la pandèmia del coronavirus l'Església?

Ens ha afectat personalment i humanament, aquest és el punt on ens toca més, perquè hi ha hagut casos de mossens i religioses de l'arxiprestat que han tingut la covid-19, les nostres famílies, com sacerdots i feligresos, també ho han patit. Feligresos que tenim a les parròquies, per exemple, gent que està en situació irregular i tenia por d'anar al metge per si tindria alguna conseqüència. Una família que tenim aquí i que el seu avi feia un mes que havia vingut de Costa Rica a visitar-los, va ingressar i va morir. Es van trobar amb les dificultats del trasllat, no sabien què fer.

Com us ha afectat el tancament de les esglésies?

El fet de no haver pogut aplegar-nos, compartir i viure junts aquest moment ha estat molt dolorós. I també les celebracions pasquals, que són el centre de la celebració cristiana i litúrgica de la Pasqua, no s'han pogut celebrar amb el poble, sinó que ho ha hagut de seguir a través dels mitjans de comunicació. La precarietat econòmica que molts pateixen també ha afectat les parròquies. En aquest sentit han estat dos mesos i escaig sense col·lectes, el gruix d'ingressos ha afectat les parròquies com és normal. En la vida religiosa això també és una realitat.

I el més dolorós?

Em faig portaveu una mica dels mossens de les parròquies. No haver pogut acompanyar per prudència sanitària, i és comprensible, els malalts dins les cases o als hospitals ha estat el més dolorós. Hem estat una mica víctimes de la desinformació de les lleis, ara es publicava una cosa, després una altra. Al principi va ser molt restrictiu l'accés al cementiri, però després es va atenuar una mica.

Què en treu, de positiu?

Hem constatat amb alegria que molts fidels han trobat a faltar la comunitat, és un punt positiu que ens fa revalorar allò que normalment tenim tan accessible que a vegades no li donem importància. Càritas Arxipestral ha continuat estant en contacte amb diferents casos de famílies necessitades, però d'una altra manera, se'ls ha derivat als llocs més propers per poder-los atendre, ja fos amb aliments, ajudes puntuals per a algun lloguer... Hi ha hagut moltes realitats de caritat, ja sigui de necessitat o d'acompanyament.

Heu utilitzat les noves tecnologies?

Els grups de Whatsapp han tingut més efervescència. A tots els grups que tenim els hem enviat el full diocesà i el full parroquial. En el meu cas, per exemple, una feligresa ha coordinat un grup de lectors voluntaris que anaven llegint i gravant en àudio totes les lectures del diumenge, i això ha arribat a 222 persones cada setmana. Aquesta xifra s'ha de multiplicar per tots els grups de totes les par-ròquies. D'altres ho han fet a través de YouTube, com la missa de la Seu amb Mn. Joan, la de la parròquia de Sant Josep del Poble Nou, la Cova, etc. També trucades als malalts que sempre visitem, reunions entre nosaltres a través de diverses aplicacions.

Hi ha algun cas d'alguna família que l'hagi colpit més?

Vaig rebre un missatge d'àudio a través del Facebook, el mitjà que menys m'esperava i que va ser per on em va trobar, demanant-me que pregués per ella, que estava ingressada a l'hospital i que no podia respirar bé. Aquests casos colpeixen molt. Després, es va recuperar i ens vam retrobar.

Creu que el confinament ha fet canviar els valors?

Ho haurem d'anar veient. Una persona mínimament sensible i reflexiva, tot i que no tingui fe, haurà reflexionat. Això ho veurem més a llarg termini, amb els canvis en la nostra vida, canvis de rutines.

Com ho ha viscut espiritualment?

Hi ha un doble vessant, haver de celebrar la missa sense fidels és una mancança, perquè no hi ha la part humana dels germans, d'aquells amb qui comparteixes habitualment, i també té un punt de solitud, que, amb la fe, això sempre també té un valor si se sap viure. La fe l'hem viscuda en unes circumstàncies que ens ha recordat l'estil de vida més contemplatiu, de les comunitats religioses, dels moviments espirituals o dels nostres germans que viuen en la clausura.

Us ha fet replantejar el tema de la mort?

Hem de tenir present que creiem en la resurrecció i és normal que tinguem por de la mort en el sentit humà i que ens colpeixi, però no hem d'oblidar que estem de pas. Aquesta realitat, la sabem, però potser això ens ho ha posat més a prop, agafem malalties i el nostre cos és moridor.

Si alguna família us ha demanat la unció dels malalts, com ho heu fet?

Ara ja estem en una situació de retorn progressiu a la normalitat, però encara hi ha una certa por que entrem a les cases. Això és una realitat. A tothom que ens ha demanat la unció dels malalts els hem assistit, però amb una gran dificultat als hospitals i també a les cases. L'alerta sanitària ha fet que molta gent tingués por d'avisar el mossèn perquè anés a casa seva. Puntualment, s'ha fet alguna unció dels malalts.

Hi ha molts sectors a primera línia, però també hi ha els capellans dels hospitals?

La setmana abans de l'estat d'alarma i de confinament, el capellà nomenat als hospitals va donar positiu i ha estat reclòs molt de temps fins que ha donat negatiu. Els germans de Sant Joan de Déu viuen a dins, però també van rebre instruccions molt clares de l'hospital que, per la mancança de material i pels riscos que això comportava, han hagut de fer el seguiment des de la distància. Han volgut complir la normativa i les pautes que l'equip mèdic els va donar.

Com ho feu perquè la gent es pugui confessar?

Ho hem adaptat perquè és millor fora del confessionari. Hem buscat espais amb certa intimitat, a dins l'església, perquè es pugui parlar amb el sacerdot a certa distància. Seiem els dos en un banc, i mantenim la distància i duem la mascareta.

Les catequesis han quedat aturades? Quina solució heu buscat per als infants que havien de fer la comunió?

Es van crear diversos materials i es van penjar al web d'aquest secretariat i també a YouTube. Cada setmana se'ls ha enviat un gruix de materials per treballar: l'Evangeli de cada diumenge, jocs, vídeos, cançons, dibuixos? i així han pogut seguir la seva catequesi. El nostre bisbat ens ha donat tres pautes: que els infants no tenen la culpa de la situació que estem visquent, que per fer el sagrament han d'estar preparats, i donar totes les facilitats a les famílies per si ho volien ajornar.

Com heu reprogramat els batejos, les comunions i els casaments?

La línia ha estat més o menys anar-ho ajornant. Alguns han mantingut la data perquè els convidats i ells mateixos no sobrepassen la capacitat del 50% en els temples. Els casaments potser sí que és més complex. Alguns han decidit ajornar-los per a l'any que ve, però no per nosaltres, sinó per motius familiars.

Heu començat a fer funerals de persones que han perdut la vida durant el confinament?

Sí que hem començat, però no de la manera que estàvem acostumats. Tota aquesta prevenció fa que la gent no es pugui abraçar ni donar el condol. A més, quan t'expliquen els antecedents, que no l'han pogut veure o no s'han pogut acomiadar, veus que la família ha quedat més tocada. Al voltant del mes de juliol, a Manresa, farem un enterrament per tots els qui han mort durant aquest període sense que hagin pogut enterrar-los cristianament.

Sempre queda l'esperança, no?

Per a nosaltres, l'esperança, la fe i la caritat són les tres virtuts de tot cristià, i l'esperança hi és perquè Déu ens estima. Sens dubte ha estat un moment dramàtic, però també ens ha deixat moltes ocasions d'acostament entre nosaltres.

Com s'oficien ara les misses?

S'ha respectat la capacitat marcada i les mesures sanitàries. Això vol dir rentar-se les mans , marcar els bancs que no es poden ocupar, netejar-los abans i després de cada celebració. El moment més delicat és la comunió, preferiblement es dona a la mà, i no hi pot haver diàleg entre el combregant i el sacerdot, allò que es diu «el cos de Crist», ara mateix es diu des de l'altar principal, per tant els fidels no tenen cap diàleg personal. Les formes amb les quals combregaran els fidels, des que es preparen a la sagristia, es posen en un lloc tapat, i el sacerdot i ministres de l'eucaristia que reparteixen la comunió s'han de rentar les mans abans de repartir la comunió.

Els feligresos han anat tornant a les esglésies?

Déu n'hi do la gent que ha anat tornant a les parròquies, almenys les que jo conec, i tornen molt conscients de les mesures de distanciament. Per tant, Déu n'hi do el retorn a les misses i la col·laboració i la consciència dels fidels i dels voluntaris, que donen gel abans de combregar a tots els assistents.

Coneix algú que hagi tingut una crisi de fe?

De feligresos, no, almenys que m'ho hagin expressat a mi. En un grup que no és de feligresos, d'amics i coneguts, hi va haver una persona que sí que va fer aquesta reflexió perquè havia perdut persones conegudes al seu voltant. La Bíblia està plena de circumstàncies d'aquestes. El misteri del dolor té dos moviments, pot ser que una persona que no té fe s'obri a la fe en un moment de dolor, i també que persones que tenien fe, però que no l'havien integrada prou, en un moment d'aquests volen apartar-se'n perquè no entenen per què Déu no els ha auxiliat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20