Els set articles publicats aquest estiu sobre les places de Manresa i, en concret, del Centre Històric, els hem dedicat a les més grans. En alguns casos són places amb una estructura urbana igual, o gairebé, des dels seus orígens, com la Plana de l'Om; en altres casos són el resultat de transformacions urbanes interiors, com la plaça Major, la Gispert, Sant Domènec i Clavé, o de l'enderrocament de les muralles, com les de Valldaura i Infants.

Però, a part d'aquestes places més grans, a l'interior de la trama urbana es poden trobar petits espais formats a la intersecció de carrers que reben el nom de placeta. Antigament, quan les relacions socials de veïnatge eren més fortes que avui, la placeta esdevenia un espai de trobada, de relació i de socialització.

La placeta marcava territori i uns veïns eren del sector de la placeta Calsina (Gispert) mentre que altres ho eren de la Montser-rat. I el nom no era resultat de la mida de l'espai sinó del microcosmos que es generava entre una colla de veïns i veïnes. Així, fins i tot els infants que vivíem a la plaça de Sant Domènec -una de les més grans- dèiem: «Mare, vaig a jugar a la placeta».

Caldria recuperar-los

La majoria de les placetes del Centre Històric han perdut el nom amb què se les coneixia. Creiem que caldria recuperar-los perquè la majoria de les vegades ens indica alguna activitat econòmica, un element històric o personatge d'abans, i per això fa anys que en reivindiquem la seva recuperació.

Entre altres, cal citar les tres places que hi ha el carrer de Sant Miquel, un carrer amb una estructura urbana molt irregular i tortuosa que va formar a la cruïlla amb el carrer Sabateria la placeta dels Sastres (fins no fa gaires anys encara en quedava algun en aquest indret); a la cruïlla amb Beates i Botí, la placeta de l'Escloper, que ens recorda l'existència d'aquest ofici en aquest indret, i més avall, a la cruïlla amb el carrer de Sant Pere, la plaça de Santa Magdalena. El nom prové d'una antiga capella dedicada a aquesta santa, perquè es va fer a l'església de Sant Miquel l'elecció dels consellers de la Generalitat el dia de Santa Magdalena del 1530 atès que a la Ciutat Comtal hi havia pesta.

Placeta del Pes de la Farina

Al carrer de les Piques, cruïlla amb Bastardes trobem una altra placeta. Aquesta placeta, avui innominada, havia rebut el noms de placeta de mossèn Gàver, de'n Rallat i del Pes de la Farina perquè també s'hi havia celebrat mercat durant un temps. L'estudiós Josep Galobart, en una documentació del 1576, ja troba esmentat l'espai amb el nom del Pes de la Farina.

Un altra placeta es forma a la cruïlla del Pedregar, amb Boti, Canal, i actualment metge Planas. Oficialment es coneix amb el nom de plaça del Pedregar però antigament se li deia placeta dels porcs perquè s'hi feia un mercat d'aquests animals.

A la plaça del Carme també se l'anomenava placeta de les Cols o dels Planters. El nom popular li ve dels planters que es venien en aquest punt des de l'any 1878. Un acord municipal fixava que «se venderan en esta plaza y queda absolutament prohibido venderlos en otro sitio». Les pageses tenien el puesto al costat del mur on hi havia una font. El mercat del planter només funcionava els dilluns i dissabtes de tardor a primavera. El dilluns, com que era mercat oficial a la ciutat i venien molts pagesos de la comarca, hi havia molta gent a comprar i vendre. Es venien planters d'horta com enciams, escaroles, tomàquets, pebroters, alberginieres..., en caixetes de 25 manats lligats amb un tros d'espart o boga, i també plançons d'arbres de jardí, fruiters i arbustos.

Aquesta plaça és el resultat de diferents transformacions urbanes. A final del segle XIX es va ampliar amb l'expropiació forçosa de les cinc últimes cases del carrer Cap del Rec per donar major ventilació i llum a les cases de l'altre costat del carrer. A principi dels noranta del segle XX es van enderrocar més cases a tocar del carrer del Carme i a principi del XXI s'hi ha urbanitzat de nou.

Una capelleta a Cal Beia

A la cruïlla del carrer de Santa Llúcia amb Codinella trobem una altra plaça, la de la Immaculada o Santa Llúcia. El nom li ve d'una capelleta que hi havia a la paret d'una casa (Cal Beia) amb un quadre de la Immaculada. Manresa tenia molta devoció a aquesta icona a causa dels fets del Canonge Mulet. La plaça es va engrandir en més de 100 m2 quan es van fer, a final del XX, els habitatges del Forum.

Un altra placeta, a tocar la muralla, era la dels Drets. El nom fa referència a què en aquest indret es pagaven els drets (impostos) per entrar productes a la ciutat i era el punt d'accés més important, ja que venia la gent de la zona de «muntanya» (pla de Bages, el Berguedà, Osona?).