Als grups de suport mutu no existeix la jerarquia vertical. Ningú mana i alhora tothom ho fa. Ningú és més que un altre. Precisament és aquesta la base principal perquè el grup de suport i, en concret, la xarxa d'aliments fun-cioni: l'absència de líders. El funcionament és totalment horitzontal. Vol dir que no hi ha persones amb més responsabilitats que les altres.

El local de La Canal és petit, però funcional. Hi ha neveres, rebost i molt material. Poques persones hi treballen coordinades. És el dia del repartiment d'aliments.

La millor manera d'entendre-ho és viure-ho o, almenys, veure-ho. Les mateixes persones que necessiten un suport d'aliments cada setmana participen de les responsabilitats, tasques i activitats que es fan de manera setmanal. Aquesta és l'única condició per endur-se menjar a final de setmana. Participar per poder rebre.

El divendres és el dia culminant de la setmana. Arriben les persones que aquell dia els toca fer les seves tasques que, en tractar-se del dia del repartiment, consisteixen a organitzar tots els aliments en caixes i repartir-los a totes les persones que en requereixen. Les caixes estan numerades. Hi ha moltes caixes. Com a mínim, tantes com persones han fet tasques aquella setmana.

Dues persones es posen d'acord per fer una recollida l'endemà. Dues altres decideixen qui va buscar menjar al forn Jorba. Fins i tot se sent algú oferint-se a acompanyar a casa un altre membre en cotxe i fugir del fred. Cohesió i coordinació entre persones que abans d'entrar a la xarxa eren completes desconegudes.

Enmig d'aquestes tres converses paral·leles, una persona arriba i diu que necessita menjar. No ha estat fent res aquesta setmana perquè ha descobert el grup aquell mateix dia. En cap cas se li diu que no. En canvi, se la convida a ajudar amb la neteja quan acabi el repartiment, i així podrà recollir menjar quan tothom ja hagi obtingut la seva caixa.

Així és com funciona. Una xarxa horitzontal on tothom qui dona rep i al revés. Es tracta de reforçar l'altruisme i el suport veïnal dels que més ho necessiten demostrant que ajudar també significa poder ser ajudat.

A continuació, és el moment de l'assemblea, una activitat que per als grups és molt important.

En aquest cas, és l'espai on totes les persones que durant la setmana han participat del grup de suport reben un paper amb un número. Cada número correspon a una caixa de menjar que els companys dels divendres han preparat. A continuació, per ordre, cada persona agafa lliurement tots els aliments que li facin falta de la caixa que se li ha atorgat. Poden ser tots o bé pot decidir deixar-ne algun que no hagi d'utilitzar.

Mentrestant, un membre té una llista en què va marcant els noms per mantenir controlat el recompte de caixes i fer inventari. Parla àrab, de manera que facilita l'atenció d'algunes persones que no parlen català ni castellà i també els fa sentir més còmodes.

Acaba el servei i ja hi ha una nova llista elaborada. S'ha fet, també, a l'assemblea. La integren tots aquells que es comprometen a participar la setmana entrant. Cadascú s'assigna una tasca i s'organitzen per tornar-se a trobar el proper divendres. Torna a començar el cicle. Un cicle que tots gaudeixen, però que alhora desitgen que algun dia no sigui necessari tornar a viure.