«Es van gastar una milionada per deixar-ho horrorós. Ara ja no sento a ningú parlar-ne, però encara esperem que ho acabin de treure», protesta Trino Arrieta, un veí de la barriada de Saldes-Plaça Catalunya que seu en un banc al mig del parc del Pintor Vila Closes que tanta polèmica va generar al barri manresà. Arrieta es refereix a les estructures de ferro que protagonitzen aquest espai.

L'any 2006 l'Ajuntament va presentar als veïns un projecte que, si bé d'entrada va ser il·lusionador, va decebre pel que fa al resultat final. Tres anys més tard, una arrossada organitzada per l'associació de veïns, inaugurava el nou parc del Pintor Vila Closes, que va costar 1.389.139 euros. Paral·lelament, va sorgir una polèmica per la construcció de les noves estructures metàl·liques que inclou. Havien de ser el suport de plantes enfiladisses que s'havien d'encarregar d'amagar el ferro i cobrir-lo tot de verd, però no va ser així.

«A més d'un parc lleig, és problemàtic», comenta Arrieta. Recorda que l'any 2016, un jove de 17 anys va resultar ferit en caure accidentalment d'una de les ´gàbies' on s'havia enfilat, «i molts joves encara ho segueixen fent». Lamenta que podrien haver fet un gran parc verd i viu on hi anessin tots els nens «i no tot això, que no serveix per a res i només hi van els gossos». Reconeix que ara està molt millor que abans, però posa èmfasis en el fet que «l'Ajuntament no s'oblidi que aquestes estructures segueixen aquí». Mentre ell parla, un jardiner es passeja pel mig del parc amb unes tisores de podar i esporga alguna herba. Arrieta el mira i hi afegeix: «Es pensen que per tallar quatre fulles ho arreglaran».

«No és gens pràctic i fa brut»

Durant el matí, Regió7 parla amb sis veïns més que coincideixen en el «desastre» de les estructures de ferro, però que prefereixen preservar la seva identitat. «Jo per això mateix ja no voto a Manresa», comenta una veïna indignada i afegeix que «deuen ser amics d'alguna empresa de ferro, per gastar-se tants diners amb això». Alguns d'ells pensen que, «tenint en compte la fortuna que es van gastar, no és gens pràctic, i fa brut». Altres, s'han cansat d'esperar i diuen que prefereixen que l'Ajuntament no s'hi gasti més diners i «s'encarregui almenys de netejar els carrers». No obstant, tenen l'esperança que les ´gàbies' acabin desapareixent ja que estan «molt decebuts amb el que s'ha convertit el parc i que segueixin aquí després de tants anys». També n'hi ha que se'n desentenen i que han preferit quedar al marge de la problemàtica, si bé valoren que són la «vergonya de Manresa, igual que la passera de les Escodines».

Abans de ser un parc, l'espai havia funcionat com a solar on aparcaven els cotxes i el desig de tots els veïns era que es convertís en el pulmó verd de la zona. Quan l'Ajuntament va decidir satisfer aquest desig ho va materialitzar amb un projecte innovador i trencador que no va funcionar.

El parc marcat pel color gris va anar generant el rebuig del veïnat, i, després de manifestar-se, van crear una comissió per recollir firmes contra l'urbanisme manresà i per asseure's a parlar amb l'Ajuntament sobre el parc. L'any 2012, després d'un referèndum, es decidia que es traurien les estructures i es milloraria el parc amb una inversió de 300.735,87 euros.

Segons Martina Ferrer, veïna del barri de 21 anys, «mai cap jove hi ha fet gaire vida en aquest parc, ja que no convida a estar-hi. Està enfonsat i no hi toca el sol, és com si evitéssim entrar-hi». Ferrer explica que l'únic de bo que li veu «en aquesta bestiesa que van fer és que és original».

Represa de les converses

Ramon Caballol, president de l'Associació de Veïns de Saldes-Plaça Catalunya des de fa deu anys, explica que les últimes millores del parc es van fer l'any 2019 i que a l'ens veïnal creuen que s'han aturat a causa de la pandèmia de la covid-19. «Els veïns ja no en parlen, però tots esperem que s'acabin de treure les gàbies i que s'arregli el terra. Espero que puguem reprendre les converses amb l'Ajuntament aquest any 2021 i veure com ho podem desencallar», remarca Caballol.

La comissió veïnal del parc retreu "desinterès" als representants d'urbanisme del consistori

Ignasi Segon, membre de la Comissió Parc Vila Closes, pensa que durant aquests anys els veïns han fet una tasca molt important. En canvi, retreu a l'Ajuntament, que, «tot i la receptivitat mostrada en les reunions mantingudes amb els diferents alcaldes durant tot aquest temps, hi ha hagut un notable desinterès pel que fa als representants d'urbanisme» a l'hora d'aplicar les reformes. Recorda que el parc homenatja el pintor Josep Vila Closes, «apreciat com a persona i valorat com a artista». Segon també explica que, «a causa de la pèrdua de Teresa Vilaseca, veïna del barri i impulsora i coordinadora de la comissió, no s'han mantingut més reunions amb l'Ajuntament, ni se n'ha parlat més amb l'associació de veïns», però espera que «aquesta primavera ens puguem tornar a reunir de nou amb l'Ajuntament per aconseguir l'acompliment de la totalitat del projecte votat en referèndum el 2012. Més que bones paraules, esperem fets», remarca.