Araceli Morales només tenia 17 anys quan es va presentar al concurs elecció miss Manresa 1981, que es va dur a terme a Menfis-2, de la capital del Bages. La seva bellesa la va coronar i li va donar l'oportunitat de participar en el certamen de miss Catalunya. Tot i que va complir el seu somni de desfilar en passarel·les i per a reconegudes marques, al cap de pocs anys es va retirar desil·lusionada en descobrir l'altra cara d'aquest món en algunes de les passarel·les on va desfilar.

Arran de la trucada d'aquest diari, Morales li fa il·lusió rememorar tot el que va viure en aquella època, «va ser una experiència molt bonica», comenta la Miss Manresa 1981.

A l'exmiss Manresa sempre li ha agradat el món de la moda. Als 15 anys, per mediació de la seva mare, es va apuntar a una agència de models per a anuncis publicitaris. Allà la van escollir per a l'anunci del xampú Fa, però la mateixa agència la va alertar que havia d'estar preparada per a la repercussió que podria tenir el fet de sortir nua de la part superior. Finalment, «em vaig fer enrere per respecte als meus pares». Mentrestant, Morales va complir el seu somni de desfilar en diferents passarel·les sota el guiatge de Model Tall, de Santa Perpètua de Mogoda, i per a marques reconegudes com l'Oréal.

La discoteca Moustache de Mollet del Vallès la va animar a presentar-se a l'elecció de miss Manresa, ja que tenia possibilitats de guanyar. Als 17 anys tenia una «il·lusió enorme i els meus pares em van fer costat perquè em veien feliç».

Els requisits per participar en el certamen eren: tenir entre 17 i 23 anys, nacionalitat espanyola, soltera i una estatura mínima d'1,65 metres.

Entre les que s'hi van presentar ella va destacar per bellesa i alegria. Un cop proclamada miss Manresa, li van col·locar la corresponent banda, que encara guarda 40 anys després, i li van fer entrega d'un ram de flors. El premi per proclamar-se miss Manresa consistia en 20.000 pessetes o un viatge a Mallorca durant una setmana acompanyada d'altres miss de diferents ciutats de Catalunya. També, la participació a la final de miss Catalunya i un lot de diferents productes de bellesa. Ella tenia molt clar que volia dedicar el premi als seus pares, i per això va preferir escollir les 20.000 pessetes, que va entregar als seus progenitors.

Reconeix que el certamen no va tenir gaire ressò a la ciutat i que quan es va publicar la notícia a Regió7 va ser «quan Manresa es va adonar que tenia una miss». Recorda que «vaig passejar per la ciutat amb banyador i amb la banda de miss Manresa», i que aquest mateix diari ho va recollir en un reportatge. «Va ser un dia molt agradable i crec que vaig estar a l'altura». Encara té present que hi va haver polèmica perquè va guanyar el certamen no sent manresana i, també, per ser andalusa, però «vull que sàpiguen que porto la ciutat a dins meu», aclareix l'exmiss Manresa.

Al certamen de miss Catalunya, a Mataró, va ser quan es va decebre. Recorda que les noies participants van haver d'estar tot el dia per la ciutat, «vam acabar esgotades», i afegeix que «a última hora va arribar una noia que no havia estat amb nosaltres en tot el dia». Aquesta noia és qui va guanyar el certamen de miss Catalunya. «Aquí va ser quan em vaig desil·lusionar una mica perquè vam veure que hi havia privilegis».

Recorda una desfilada de maquillatge, roba i perruqueria que va fer a Terrassa. «Era l'única que no portava vestit de boutique, em vaig presentar amb una granota cenyida amb estampat de tigre». La seva desimboltura i decisió sobre la passarel·la la va demostrar quan havia de ballar en un xou que va preparar ella mateixa amb música de heavy metal. Ella creu que «la passarel·la és una cosa que s'ha de portar dins».

Després de presentar-se a miss Catalunya, Morales es va decebre en descobrir el món que hi havia rere alguna de les desfilades en què va participar. Concretament, recorda una desfilada en la qual «si hi havia 20 noies, també hi havia 20 senyors grans», i «et feien sentir com un objecte». Allà va veure que «les intencions no eren bones i l'ambient era molt tòxic». Ella tenia molt clar on volia arribar, però no a qualsevol preu, per això va decidir retirar-se.

Reconeix que «vaig viure molt de pressa, em vaig enamorar i em vaig casar als 19 anys». Ara té 57 anys, viu sola, té dos fills i dues netes. Sempre ha estat una dona presumida i diu que encara es giren pel carrer per observar-la.

És del parer que els temps han canviat molt i ara hi ha altres portes per donar-se a conèixer en el món de la moda, com la televisió, però no és partidària de quedar-se encasellada en un tipus de programes televisius.

Respecte als certàmens de bellesa, no veu malament que n'hi hagi per a sèniors. Tot i que no s'ha plantejat mai presentar-s'hi, creu que «encara que no arribis enlloc, si et fa feliç, ho trobo bé».

Els seus descendents no han seguit les seves passes, tot i que reconeix que el seu fill podria dedicar-s'hi professionalment, «Fa 2 metres d'alçada, és ros, amb ulls blaus, i té fusta, però no li agrada aquest món». Té clar que si s'hagués volgut dedicar-s'hi, «l'hauria animat, però també l'hauria previngut», comenta l'exmiss.

Sempre ha portat el món de la moda dins seu, i fins i tot n'ha tret profit en dur les netes al col·legi. «Els deia que féssim una desfilada de models fins al col·legi, i així les portava amb fermesa», afirma divertida.

Malgrat la decepció, la miss Manresa 1981 té un molt bon record d'aquella època perquè va complir el seu somni, i afirma que «la il·lusió no me la treu ningú». Tot i viure a Santa Perpètua de Mogoda des de fa 55 anys, «cada cop que sento el nom de Manresa se'm posa la pell de gallina».