Aquest estiu no hi haurà les imatges de vehicles amb farcells gegants al capó circulant per l’AP-7 i embarcant en un ferri a Algesires. El tancament per segon any consecutiu de l’estret de Gibraltar al trànsit marítim impedeix que es reprodueixi aquesta estampa típica del juliol i obliga als marroquins de Manresa, la comunitat immigrant amb més presència a la ciutat amb 6.700 habitants, sense la possibilitat d’anar al país d’origen. «Hi ha gent molesta perquè és el segon estiu que no es pot viatjar al Marroc des de l’estret de Gibraltar, i el cert és que la majoria de membres de la comunitat solen aprofitar aquests mesos per anar-hi i veure la família que viu allà», explica el president de l’Associació Islàmica de Manresa -una de les dues entitats musulmanes de la ciutat-, Noureddine El Bennadi.
Les restriccions de la covid s’han unit aquest any a les males relacions entre el Govern espanyol i el marroquí -arran de les desavinences al voltant del Sàhara Occidental- i per això aquest any el país alauita ha decidit cancel·lar el que fins al 2019 era el major operatiu de turistes d’Europa. «Poquíssimes persones hi aniran aquest any i gairebé tothom es quedarà aquí», assegura el president de l’entitat musulmana de Manresa, i és que «els costos per anar-hi, sense haver de passar per l’estret de Gibraltar, són molt més elevats i moltes famílies no s’ho poden permetre», afegeix. Abans de la pandèmia, hi havia vuit ports al sud de la península ibèrica d’on sortien ferris fins al nord del Marroc, essent els de l’Algesires i el de Tarifa (a Cadis) els que captaven més viatgers i hi passaven 3,3 milions de passatgers i 800.000 vehicles cada any. Després de tancar els seus ports als ferris procedents de l’estat espanyol, el país només manté connexió marítima amb els ports de Marsella i Sète (França), i de Gènova (Itàlia).
«Desplaçar-se a França o a Itàlia per acabar viatjant al Marroc encareix el trajecte i el fa molt més llarg. És massa complicat. Això ha fet desistir a moltes persones d’anar-hi», ressalta El Bennadi. L’avió tampoc és una opció viable perquè, segons el president de l’entitat, és molt car i no totes les famílies poden pagar els bitllets per a tots els seus membres, a part que els vols al Marroc «s’han encarit molt i encara pugen més els preus», explica. «Si una família havia de pagar uns 400 euros per creuar l’estret, amb les condicions actuals deu pujar a dos mil euros o més», assegura.
Només per necessitat
Amb aquest panorama, els pocs marroquins residents a Manresa que viatjaran ho faran «per motius importants», segons el El Bennadi, «perquè tenen els pares malalts, hi han de resoldre problemes o perquè fa molts anys que no veuen els parents del Marroc». De les poques persones que coneix que viatjaran al país d’origen aquest any han optat per l’avió i no pas per anar a França per agafar un ferri. A part, n’hi ha que temen que la situació epidemiològica del Marroc empitjori i les restriccions de mobilitat siguin més dràstiques.
Per als que s’aventurin a viatjar amb avió o desplaçar-se amb vaixell no només han d’afrontar els costos del trajecte. Els passatgers han de presentar un test PCR abans d'embarcar i -en el cas de viatjar en ferri- realitzar un altre a bord, segons precisa un comunicat emès pel govern marroquí, el que significa que hi ha kits de testos ràpids. Aquesta situació podria canviar, i és que el comunicat no precisa si aquestes restriccions duraran tot l'estiu o si podran aixecar-se el mes d'agost, després de l'anomenada Festa del Xai, prevista a final de juliol. En tot cas, els responsables de la comunitat a Manresa no tenen gaires esperances que les mesures canviïn en les properes setmanes, tot i que estan a l’expectativa del que hi pugui passar.
El client marroquí
Els clients marroquins a les agències de viatge del Bages han guanyat pes des de la pandèmia. Abans atenien a veïns de Manresa originaris del Marroc que organitzaven un viatge per veure la família, però amb la caiguda dels viatges l’any passat, el client marroquí va ajudar a passar un mal estiu. Aquest any, amb els preus dels vols per viatjar al país alauita pels núvols, les agències no n’estan atenent tants, però encara n’hi ha que s’hi adrecen.
«Només poden anar-hi amb avió i veient el que costa el bitllet molts s’ho repensen», explica la responsable de Viatges Masanés, Isabel Masanés. Anar-hi en cotxe, de moment, ni pensar-ho.
Més d’un milió de catalans ja tenen el document sanitari que els permet viatjar per la Unió Europea
Un total d’1,2 milions de catalans ja tenen el certificat covid digital de la Unió Europea, conegut com a passaport covid. Segons dades del Departament de Salut, la majoria són de vacunació (1.164.318), seguits pels que ja han passat la malaltia (33.374) i per últim els que tenen un negatiu en una prova diagnòstica (2.401). El certificat no està disponible per aquelles persones que van ser diagnosticades amb covid-19 mitjançant un test d’antígens. La conselleria ha recordat que ha estat Europa qui ha establert els criteris i ha decidit que aquests testos no serveixen per adquirir el document.
El passaport sanitari va entrar en vigor dijous de manera oficial a tota la Unió Europea. El certificat, que és gratuït, permet demostrar a través d’un codi QR digital o en paper la vacunació, que s’ha passat la covid-19 en els darrers sis mesos o que la persona té un test amb resultat negatiu. El passaport sanitari permet viatjar sense restriccions addicionals com quarantenes. Ara bé, els estats poden imposar noves restriccions en cas d’empitjorament de la situació sanitària. El passaport sanitari té una durada de 12 mesos. Alguns estats, entre els quals hi ha Espanya, ja l’utilitzaven abans de la data oficial d’entrada en vigor de la legislació.
A l’Estat espanyol són les comunitats autònomes les que expedeixen el certificat covid. Per viatjar dins de la Unió Europea no és obligatori tenir el passaport sanitari, però el document sí que està pensat per agilitzar els tràmits de control sanitari durant els desplaçaments.
El sistema que permet la interoperabilitat del certificat entre els estats estava en marxa des de l’1 de juny. Per aquest motiu, alguns països, entre ells Grècia, Alemanya o Espanya, van començar a utilitzar-lo abans. Fins a aquest dijous, però, els estats s’hi sumaven voluntàriament.
En tracta d’un document digital en format PDF amb un codi QR que conté la informació essencial, així com la signatura digital per comprovar l’autenticitat del certificat i que cada persona que el tingui se’l pot imprimir en paper si fos necessari. El certificat, de fet, no és obligatori però facilita la mobilitat dins la UE al reduir els tràmits i eliminar eventuals restriccions d’accés. A través de la Meva Salut es podran descarregar les acreditacions que demostren que ja es té la vacuna de la covid administrada, que s’ha fet una PCR negativa en els dies previs o que ja s’ha passat la malaltia.
