Prop de 300 persones van poder conèixer i veure, ahir, les interioritats de la fàbrica del Salt, coneguda també com la fàbrica de l’Aranya. El que va començar sent un molí fariner es va convertir el 1863 en una fàbrica tèxtil que a l’actualitat és un edifici d’usos socials. Hi ha la mesquita El Fath de la comunitat islàmica del Bages, i properament també hi haurà oficines de la Generalitat.
Les visites a la Manresa Desconeguda, que enguany han recuperat certa normalitat tot i l’emergència sanitària, van permetre fer tot un recorregut per la història de l’edifici, que també és la història de Manresa. Avui tocarà el torn a les restes arqueològiques de la Torre de Santa Caterina.
Abans que res. Per què és la fàbrica del Salt? Perquè aprofitava els salts d’aigua de l’antic torrent de Sant Ignasi, abans a cel obert i que transcórrer sota l’actual Via de Sant Ignasi, per generar energia, va explicar l’historiador Francesc Comas, que es va fer càrrec del primer grup que va entrar a la fàbrica. Hi havia punts que el desnivell era de 14 metres, i això tenia una força suficient per fer anar molins. Posteriorment s’hi afegirien les màquines de vapor. De fet el salt del torrent, que recollia les aigües pluvials de l’esplanada del Guix i de les filtracions de la Sèquia, ja s’aprofitaven des de l’època medieval. Primer van ser els cuireters, després molins fariners i, més endavant al segle XIX, les fàbriques tèxtils. Van fer falta cent anys per cobrir del tot el torrent de Sant Ignasi.
L’actual edifici el va començar a construir el 1862 l’empresari Josep Pons Enrich. Van haver de picar molta pedra per poder netejar el solar, pedra que es va fer servir per a l’edifici. Una curiositat: la casa familiar dels Pons a Barcelona, a la Rambla de Catalunya és l’actual seu de la conselleria d’Economia on el 2017 hi va haver la multitudinària concentració que acabaria amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó.
Els participants a la Manresa Desconeguda van poder entrar a les diverses plantes de l’edifici. Una d’elles amb sostre de volta catalana plena de columnes de ferro colat. També a la sotacoberta, amb una espectacular teulada de fusta, i finalment a la planta on hi ha la mesquita, coberta amb una gran catifa de color blau i amb columnes i parets profusament decorades amb motius geomètrics. A la mesquita van fer d’amfitrions Jbir i Amin, que van assegurar que és un espai obert a tothom.
La xemeneia de la fàbrica es va conservar i restaurar el 2008. Ara presideix la plaça del Salt. Element del patrimoni industrial de Manresa, encara té utilitat: serveix de conducte de ventilació de l’aparcament Centre Històric.
