S'ha posat en marxa el procediment per concedir la Medalla de la ciutat al Mèrit de la Solidaritat a l’activista de la cultura de la pau Domènec Cucurella Comellas, a títol pòstum.
L'exjesuïta manresà Domènec Cucurella va morir a principis de setembre a l'edat dels 90 anys. Cucurella era president de Justícia i Pau així com del patronat de la Fundació Independència i Progrés. De llarga trajectòria en activisme social, mai va renunciar a les seves conviccions espirituals.
El 2013, Cucurella va guanyar la segona edició del Premi Santi Vidal de la Creu Roja de Manresa.
La seva mort, per les complicacions derivades d’una covid que, a priori, havia superat, han deixat en el món de la cooperació i de la solidaritat de Manresa un buit profund. Cucurella va ser un dels fundadors de Justícia i Pau i un membre clau en la creació de la Coordinadora de Solidaritat i de moltes iniciatives solidàries sorgides a la capital del Bages.
Destaca d'ell la seva capacitat de compromís amb totes les causes a les quals havia pogut donar un cop de mà, des de l’acampada pel 0,7%, al seu paper com a voluntari a la presó de Lledoners. Una persona molt sensible vers la desigualtat i compromès en les lluites per la llibertat i la pau.
Fugir per salvar la vida
Nascut el 30 d’agost del 1931, Domènec Cucurella Comellas va deixar l’enginyeria industrial que estudiava a Terrassa i va ingressar a la Companyia de Jesús l’octubre del 1950, al noviciat de Veruela, a la província de Saragossa, on va estudiar Lletres. Del 1954 al 1957 va estudiar Humanitats i Filosofia al seminari de Sant Cugat.
Va marxar a Paraguai com a missioner i el 1960 va tornar per estudiar Teologia al seminari de Granada, on va ser ordenat sacerdot el 1963. Al cap d’un any, després de perfeccionar uns mesos l’anglès a Anglaterra, va tornar al Paraguai per establir-s’hi. Va exercir de professor a Asunción i a Posadas, on va ser capellà. Va treballar per ajudar els habitants dels barris més pobres i, a Posadas, va col·laborar amb la presó.
A Paraguai, durant els anys que va fer de professor, van començar a desaparèixer alumnes seus que lluitaven pels drets humans. Com que ell també era incòmode per al règim, un amic militar que tenia el va alertar que marxés perquè estava a la llista negra. Aquest fet, juntament amb què hi havia hagut canvis al bisbat que havien provocat moltes tensions, van fer que prengués la decisió de deixar els jesuïtes i començar de nou.
Ho va fer a Buenos Aires (Argentina), on va formar una família, va tenir dues filles i va treballar al diari Clarín de redactor i corrector fins que una altra vegada el van alertar que havia de fugir per evitar la mort.
A Manresa, va començar una nova vida, altre cop, dedicant-se a la docència a l’institut Lacetània, on es va jubilar als 70 anys.
