Manresa compta amb quatre institucions que realitzen recerca, la Politècnica, la FUB, Althaia i Eurecat, amb 273 investigadors, el 59% dels quals són dones. Gestionen contractes de transferència i projectes per un import de 9,6 milions d’euros.

Aquestes van ser algunes de les dades que es van aportar ahir durant l’acte “Amb la recerca, fem ciutat”, organitzat per la regidoria d’Universitats de l’Ajuntament de Manresa, juntament amb les universitats de la ciutat, FUB-UManresa (UVic-UCC), EPSEM-UPC Manresa, la seu territorial de la UOC i la Biblioteca BCUM per tal d’apropar a la ciutadania la recerca i la innovació que es fa a les universitats.

Durant l’acte es va presentar l’informe de l’estat de la recerca de Manresa 2020, a càrrec de Montserrat Méndez, representant de l’Observatori de la Recerca de la Catalunya Central, una iniciativa de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa.

És un informe anual amb indicadors homologats internacionalment de la recerca que es porta a terme als centres universitaris, centres sanitaris, centres de recerca i transferència i a les empreses de les 6 comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès i Osona).

L’informe 2020 afirma que la ciutat té un bon nivell de recerca.

Un altre dels indicadors que s’utilitza internacionalment per valorar l’estat de la recerca són les empreses innovadores que en aquest cas és de 16.

Una empresa innovadora és aquella que té projectes europeus, doctorands industrials, patents i ajuts d’ACCIÓ.

Referent a la producció científica dels darrers 5 anys, s’han publicat 749 documents (articles de revista, resums, actes de congrés, etc.) principalment en els àmbits de la medicina, l’enginyeria i la ciència dels materials.

Enguany també s’han analitzat les publicacions per conèixer a quins Objectius de Desenvolupament Sostenible fan referència. En destaca molt per sobre de la resta la temàtica de Salut i benestar, amb 196 publicacions, seguida de la Producció i consum responsable, amb 33 publicacions.

Al final de l’acte, Pol Batlle alumne de UPC de Manresa va presentar la cervesa que va elaborar conjuntament amb altres companys i companyes, i que va ser guanyadora del concurs «Moritz University».

Una feina que «impacta sobre el benestar»

El regidor d’Ensenyament i Universitats, Josep Gili, va assegurar que amb l’acte s’iniciava un nou camí de col·laboració per treure la recerca de les parets de les universitats i apropar-la a la ciutadania i «donar a conèixer i divulgar com els projectes d’investigació que es fan a casa nostra són capaços d’impactar sobre la millora del benestar de les persones». El regidor va afegir que l’objectiu també era posar en valor la qualitat i la quantitat de la recerca que es fa a Manresa i refermar i potenciar el paper com a ciutat universitària. Gili va recordar que divendres passat es posava la primera pedra del nou edifici de la FUB-Umanresa FUB4 que es dedicarà a l’àmbit educatiu. A més, «fa uns dies coneixíem que la UPC Manresa havia omplert en primera convocatòria totes les places de primer curs, amb un creixement de les matricules del 17%».

Tenint en compte que actualment a Manresa hi ha més de 3.000 estudiants matriculats al campus, el regidor d’Universitats va afirmar que la recerca és una aposta indissociable de la universitat per tal de «poder continuar creixent i obrint nous horitzons».

Segons Gili, el que fa anys era impensable que es fes des de Manresa ara s’ha convertit en un fet provat. «Hi ha ajudat sens dubte el compromís de les universitats amb el territori i amb el desenvolupament econòmic i social. També l’ecosistema manresà de recerca i el treball col·laboratiu entre el centre tecnològic, els centres universitaris, els centres hospitalaris, empreses, institucions i també les administracions».

Va subratllar que hores d’ara hi ha 28 grups de recerca en funcionament.

Mineria de precisió amb models matemàtics i 3D per planificar l’extracció

Xavier Gamisans, coordinador del Centre Específic de Recerca «Smart Sustainable Resources SSR» d’UPC Manresa, va reflexionar sobre què s’entén per «fer recerca» i el va posar com exemple de la voluntat de fer recerca des de Manresa però amb una visió global.

Va dir que la recerca col·laborativa realitzada amb centres de recerca i universitats d’arreu del mon han contribuït a que empreses de la comarca proposin solucions universals a problemes de tipus ambiental i de tractament de residus en particular.

Com a exemple d’aquestes solucions, David Parcerisa va presentar alguns projectes.

L’investigador del grup de recerca en Mineria Sostenible, que forma part del grup Tecnio SSR, va explicar les principals línies de recerca en l’àmbit dels recursos minerals.

El fil conductor va ser el projecte de recerca europeu H2020- OptimOre en el marc del qual s’ha fet recerca en mineria de precisió amb l’objectiu d’obtenir els recursos minerals de la natura de la forma més sostenible possible.

La mineria de precisió comporta l’elaboració de models en tres dimensions per planificar l’activitat extractiva i també models matemàtics que prediuen el tipus de processament que cal fer de la roca per obtenir el mineral que es necessita de la manera més eficaç possible i amb un consum d’energia més baix.


Una ciència inclusiva per resoldre problemes socials i de salut

Xavier Gironès, director de Recerca i Innovació de la UManresa, va subratllar l’esforç dels grups de recerca a través de les dues grans estructures de recerca i innovació, el Lab 0-6 i el CISCARC.

Més tard va ser el torn de Miryam Navarro, investigadora del Projecte Europeu C4S (Communities for Sciences)

Van explicar que el PECT BAGESS pretén donar resposta al repte de la dependència i la cronicitat, aglomerant les institucions d’aquest camp al territori. I el projecte MAP, sumant sector empresarial per dissenyar solucions de medicina personalitzada.

I es van referir al projecte europeu Communities for Sciences (C4S)que aposta per una ciència inclusiva, pensant dinàmiques i apropant la ciència i els seus valors a col·lectius que «històricament» no han estat associats a la cultura de la recerca científica.

Es va destacar que darrera aquest projecte liderat per la UManresa-FUB hi ha tot un consorci europeu d’institucions de 8 països diferents, i que compta amb la participació ciutadana per desmuntar barreres i estereotips.

Gironès ha destacat la bona entesa entre les dues universitats de la ciutat. «Comencem a compartir idees i projectes des de ja fa 2 anys». I aquests esforços han cristal·litzat en la col·laboració conjunta en un projecte FECYT, basat en ciència inclusiva i robòtica, liderat per la UPC i «on nosaltres vam col·laborar des del principi».